AMB QUI ESTAS D'ACORD?

Aristòtil no opina com plató, aquet afirma que no existeixen dos mons sinó que en un mateix i trobem les coses i les idees. Aquet afirma que les coses estan formades per matèria i per una forma i que aquestes dos mai es podem separar.

Per una altre part plató ens afirma l'existència de dos mons, un el món sensible i l'altre el mon intel·ligible el qual es el món de la realitat en si mateixa com la idea de bellesa, es un món ideal , perfecte, immortal i etern i l'altre món es el mon sensible, aquet un copia del món intel·ligible on es troben les coses belles del mon i aquetes son conegudes mitjançant l'experiència. Per plató es el mateix recorda que conèixer ja que en aquetes dos i trobem idees innates.

Jo estic d'acord amb Aristòtil ja que no crec pas amb l'existència de dos mon diferent i opinò que les idees van conjuntament amb les coses ja que si les coses no i anessin unides d'unes idees aquestes no i serien conegudes.

TEXT ARISTÒTIL

En aquet texts ens parla sobre la virtut. Segons Aristòtil la virtut és adquirida per nosaltres voluntàriament i aquesta es veu desenvolupada mitjançant l'esforç del coneixement, de l'ensenyament i de tots els actes bons amb els que nosaltres obrem. Aquesta és veu augmentada amb l'acció de bons actes. Ens parla del punt mitjà entre dos extrems, ens diu que la persona que és troba en el punt mitja de l'excés i el defecte serà la mes virtuosa de totes les persones. Gracies a aquet punt intermedi i podem i podem diferenciar els dos extrems.

Qui va ser abans l'ou o la gallina?

Aquesta qüestió es una de les mes difícils de respondre, perquè mitjançant el meu pensament no arribo a la desposta final i sempre arribo a la mateixa conclusió, perquè hi hagi un gallina es necessari l’ou, però aquet ou te que ser posat per una gallina. Des de el meu punt de vista que aquesta qüestió es pot resoldre en un àmbit mes científic, però fins ara aquesta qüestió no te resposta encara en l’àmbit científic, i tenen moltes qüestions però cap sense resoldre. Igual que la meva lògica no arriba mes enllà d’aquesta relació que i hi ha entre l’ou i la gallina i crec que aquesta qüestió mai estarà resposta si no es amb molts estudis científics que demostrin aquesta hipòtesis.

Projecte 2- Thomas More

Esdeveniments durant la vida de Thomas More


Fets històrics

1478: creació de la Inquisició castellana.

1480: setge de Rodes per les forces del soldà Mohammad II.

1492: primer viatge de Colom a Amèrica.

1492-1503: papat d'Alexandre VI (Roderic de Borja).

Fets Culturals

1482: s'inicia la construcció del palau de la Generalitat de València.

1482-1498: construcció de la Llotja de València.

1489: Liber elegantiarum, de Joan Esteve.

1499: fundació de la Universitat de València.

Fets Literaris

1478: edició de La Bíblia traduïda al català per Bonifaci Ferrer.

1478-1542: naixement i mort de Joan Boscà.

1480: naixement de Joan Ferrandis d'Herèdia.

1490: edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Mort de Martí Joan de Galba.

1495: Procés de les olives, de Fenollar, Moreno, Gassull.

1496: Tragèdia de Lancelot, de Mossèn Gras.

1497: edició de Vita Christi, d'Isabel de Villena.

1495: La mort d'Artús, de Malory.

1499: La Celestina, de Fernando de Rojas.

COMENTARI DEL FEDÓ

És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el Déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò que és pur
















En aquet text del Fedó ens parlen sobre els discursos de Sòcrates i cebes. Es un discurs Socràtic que parla sobre la immortalitat de l'ànima i la seva presencia en els essers desprès que aquets moren. Sòcrates ens intenta explicar que l'ànima se les persones mortes es transporta al cos d'un nou esser nascut.L'ànima en tot moment es presonera del nostre cos, es quelcom pura e immutable, en canvi el cos es immutable i visible.
Per tant com que l'ànima es una presó per el cos, les persones nomès son sàvies quan moren i es desvinculen de l'ànima, a partir de la mort coneixen la realitat, ya que no estan vinculades amb la seva presó, l'ànima. Aquesta es traspasa d'un cos a un altre quan mor algú, aixó, no solament es propi de les persones sinó que és propi de tot allò que mor i neix.




Socrates ens fa una reflexió sobre la contrarietat de les coses, diu que totes les coses neixen a partit dels seus contraris i a través del seu diàleg aconsegueix convèncer.

ESQUEMA FEDÓ

UN PAISATGE DE PARAULES

1_Naturalesa:Descobriment d'una realitat per a si i de si mateixa. té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

2_Llei:Preinscripcions que fa l'home per organitzar la societat ,aquestes es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

3_tècnica:És l'art de modificar o produir de l'home,per aquest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

4_Ciutat:Altre forma de realitat. Es refereix a un espai físic i a un d'abstracte, mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

5_Llenguatge,Raò i Pensament:Els sofistes defensaven un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.

6_Educació:Qüestió de llenguatge realitzada a través de la comunicació entre humans,que incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

7_Veritat: Lligada al poder. En els sofistes la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn de les formes de proposició.

L'INTEL·LECTUALISME MORAL

En aquet text de plató ens parla de la ciència. Ens explica que es una mena de força que regeix en l’interior de cada persona i aquesta no influeix en les maneres d’actuar dels individus.

Diu que la gent normal creu que la ciència no te cap força,és a dir, que no ens domina, ens diu que la ciència es dominada per els sentiments de cada persona. Per això persones actuen segons l’amor,passió o altres virtuts o sentiments que sentim. En el text ens explica que totes les persones sàvies coneixen el bè i es comporten segons el que diu la ciència.

Finalment ens explica que la ciència es una gran font per a l’home ja que a partir d’ella arribem a l’enteniment de totes les qüestions formulades, diu que la ciència es un saber racional i universal que busca les causes.

ANAXIMANDRE

“D’allà on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.”

En aquet text Anaximandre ens parla del seu principi, és a dir, sobre el que ell creu que es la causa de tot. Ens explica que l’arke de totes les coses per ell es l’ápeiron. Anaximandre diu que el principi de totes les coses es també el final d’aquetes, és a dir, allò que es el principi es el final de l’existència de les coses. També ens parla sobre el temps, es a dir sobre les etapes un passat on es troba el principi de les coses, un present on es troba l’evolució d’aquestes i un futur on esta el final d’existència de les coses.

DEL NO RES NO POT SORGIT RES

Aquesta afirmació ens vol transmetre que de quelcom on no hi ha res no hi pot sorgir res, és a dir, quelcom no es res no pot sorgir una altra cosa i aquet quelcom no hi pot canviar mai.

El no res no es pensa, és a dir, allò que no existeix no es pensat ni pot ser pensat ja que es una cosa inexistent, en canvi el que es pensat si que es existent perquè d’aquet podem treure conclusions i per tant quelcom existent. Aquesta conclusió es molt semblant el que pensa i deia Parmènides:``que és i que no és no- ésser, és a dir, el que és es i el que no es no es’’.

En conclusió, nosaltres els essers no hi podem treure cap mena de profit del no res, ja que aquet no existeix i per tant no ens proporciona res. En canvi de quelcom existent i podem treure conclusions i profit.

EL MITE DE LA CAVERNA

Els videojocs es podria comparar amb el mite de la caverna:

En el mite de la caverna trobem uns presoners que estan dins de la caverna, una cova en la que es troben de cara a la paret, sense poder moure’s ni tenir contacte amb el mon exterior,aquets creuen que el seu mon es el real e ignoren l’altre mon real existent.. Aquets serien les persones que juguen al videojoc, ja que son presoners del videojoc, passen una quantitat elevada d’hores asseguts a una cadira vivint una altre realitat fictícia que no es pròpia del mon en el que viuen. Aquets es troben en el mon de les ombres i aparences que es dona a l’interior del mite de la caverna amb els presoners que es troben amagats i que creuen que les ombres i aparences son la realitat.

Tornant al mite de la caverna el presoner alliberat seria la persona que juga al videojoc, ja que aquet desprès d’haver estat tantes hores jugant es creu el mon al qual a estat sotmès i desprès es dona compte de que aquet mon en el que a passat unes ores era un mon d’aparences i no era real, un cop el jugador surt al mon exterior es dona compte de que i existeix un altre mon real fora del mon dels videojocs.

En el mite de la caverna el presoner que a aconseguit ser alliberat i descobreix el be màxim es podria comparar amb el jugador que assumeix que hi ha un mon diferent al videojoc i que aquet mon del videojoc es irreal.

EL MITE DE LA CAVERNA

Sota el meu punt de vista crec que el mite de la caverna es pot relacionar amb els essers d’avui en dia de la següent manera:

La caverna pot representar diferents aspectes de la societat d’avui en dia:

*Es el marc territorial que ens envolta, es a dir, allà on vivim, on moltes vegades estem limitats en veure les coses tal y com son i estem sotmesos a viure amb a aquet mon del no saber, d’una altre forma la caverna es pot relacionar amb el no saber, els presoners que es queden en la caverna tancats y no volen sortir es podien relacionar amb l’ignorància de no saber que hi ha afora i ser feliços sense per exemple, llum, aigua, igual que els ignorants amb la seva ignorància.

Les cadenes es podien relacionar amb els perjudicis que te la gent i el sol podríem relacionar-lo amb les metes que ens posem a la nostra vida i son aconseguides amb esforç lluita.

EL MITE DE LA CAVERNA

Plató ens fa una explicació al·legòrica a partir del mite de la caverna. En el mite ens parla sobre el coneixement de l’esser humà i ens expressa dos mons, el món sensible, que es el captat a partir dels sentits i el mon ideal, captat a partir de la raó.

En el mite ens explica la vida de uns presoners, la qual a estat limitada a estar encadenats de cara a la paret des de que van néixer. Des de sota la caverna els presoners podien veure les ombres de las persones que estaven fora, en el mon real. Els presoners creien que les ombres eren la realitat, es a dir que eren reals.

Un presoner aconsegueix fugit i s’adona que existeix un altre món fora la caverna, aquet torna a lliberar els altres però ells no volen perquè creuen que es mentida.

En aquet mite ens compara el essers humans amb els presoners. En el mon sensible es troben les ombres, i en el mon de les idees es troben les coses naturals, la naturalesa, creuen que el sol es l’ideal del bé.

El presoner que escapa i tornà buscar els altres per conscienciar els altres que i existeix un altre món es el filòsofs.

FRAGMENT DEL FEDÓ

En aquest fragment Sòcrates ens parla de l'ànima i del cos. Segons aquet l'ànima està contaminada per el cos ja que aquesta es la que ens dona el mal. Ens diuen que no tenim que tenir por a la mort i que el filosofar es una preparació per a la mort. Un cop morts podrem conèixer la veritat ja que la nostra ànima és separar del nostre cos i ens desvincularem del món de les aparences i dels lligams sensibles. Ja que com deia Plató vivim en dos mons, un món sensible en el qual es troben les coses i un món intel·ligible en que hi trobem l'ànima, però cal que aquets dos mons és mantinguin en contacte. I un cop arribem a la mort el cos deixarà de ser una carrega per el cos i a partir d'aquí coneixerem tota la veritat.

Thomas More-Activitat 1- Projecte

Biografia

Thomas More, (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal.
El 1535 va ser jutjat per ordre del rei Enric VIII, acusat d'alta traïció per no prestar el jurament antipapista davant del sorgiment de l'Església Anglicana ni acceptar l'Acta de Supremacia. Va ser declarat culpable i condemnat, romanent a la presó fins a ser decapitat, el 6 de juliol d'aquell mateix any. El 1935 va ser canonitzat per l'església catòlica i aquesta institució ho considera un sant i un màrtir.
Amb tant sols 14 anys Thomas More ingressà al Canterbury College d'Oxford on estudià doctrina eclesiàstica i oratòria durant dos anys. No obstant això, Thomas More marxà d'Oxford sense graduar-se i entrà a estudiar els fonaments del dret a New Inn de Londres i, posteriorment, en el Lincoln's Inn; institució aquesta última molt lligada al seu pare. Es creu que aprengué francès durant aquesta etapa; idioma necessari tant per al treball diplomàtic com per als tribunals de justícia anglesos
Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

Carrera política

Entrà al Parlament el 1504 i fou elegit jutge i sotsprefecte de Londres al mateix any, destacant-se per la seva imparcialitat i rigor. Amb l'arribada d'Enric VIII d'Anglaterra, protector de l'humanisme i les ciències, More entrà al servei del rei i es convertí en membre del seu consell privat. Finalment Enric VIII el nomenà Lord Canceller el 1529. Amb tot, el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó provocà l'enemistat dels dos. Tot i que Thomas More acceptà que el Parlament declarés a Anna Bolena reina d'Anglaterra, féu una dura crítica a la Llei de Supremacia i defensà el dret de l'Església catòlica a legislar en matèria religiosa a Anglaterra. Thomas More seria tancat a la Torre de Londres i decapitat per alta traïció el dia 6 de juliol de 1535. Thomas More seria canonitzat el 1935 pel Papa Pius XI.

Obra

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa.
•Denuncia la pobresa de bona part de la població.
•Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres.
•Proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:
•És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.
•El treball és obligatori per a tothom.
•L'educació és universal.
•No hi ha propietat privada ni diners.
•Els càrrecs són per elecció.

pagines d'interès:

http://www.youtube.com/watch?v=3pxJX7mBzNE (Thomas More i Enric VIII)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044307

Textos d'heràclit

En els quatre textos analitzats d’heràclit ens mostra la seva base sobre la filosofia el monisme dinàmic.
En el primer text en parla sobre la raó, ens diu que la raó que existeix es la universal, que és la que no canvia el logos. Però el cúmul de persones no es dona perquè son inexperts sinó perquè estem com adormits.
En el segon texts es parla sobre la lluita dels contraris. Ens parlen de discòrdia i aquesta neix gracies a l’existència de l’harmonia, ja que si alguna d’aquestes no estigues no podria existir l’altre,és a dir, tot existeix a partir dels contraris.
En el quart text ens diu que les aigües no son sempre les mateixes, Heràclit utilitza una metàfora per explicar que som contingents.
Y per últim el cinquè text ens parla sobre l’emonisme dinàmic. Ens diu que el logos esta ple de canvis, que hi ha canvis contínuament (llei dels canvis) i que el savi s’adona d’aquets.

Textos de Parmènides

En els cinc textos analitzats de Parmènides el filòsofs ens demostra les seves teories sobre les vies de la veritat y el mon de les aparences.
En el primer text ens parla sobre l’esser, diu que aquet es únic i continu, és a dir, no es pot dividir en diferents parts. També ens parla sobre les dues vies de recerca, el camí racional i el camí impracticables, aquet que no es i no pot ser pensat pel simple motiu de que no existeix.
En el segon text ens diu que si pot ser pensat es perquè quelcom existeix, i si fos a l’inrevés, és a dir quelcom no existís allò no podria ser pensar ja que seria un camí impracticable.
En el tercer text ens diu que l’esser es continu i que no es pot tallar perquè sinó es dissoldria i l’esser no pot passar a no ser mai.
En el quart text ens parla sobre la continuïtat de l’esser que sempre torna.
I per últim en el cinquè text ens parlen sobre allò que es pensat es el quelcom existeix i el quelcom que no es pensat es perquè no existeix i per tant no te lògica que sigui pensat.

Història de la filosofia 2n de batxillerat

Bones Vacances!

Obrar conforme a la virtud més perfecta

1. Aristòtil diu que l'ànima de les persones buscar actuar d'una manera perfecte, i aixi poder arribar a una felicitat completa.

2. com ser feliç?

3. En aquet fragment Aristòtil ens diu que el objectiu final que tenen el homes es la felicitat, per tenir una vida completa. La vida de l'home esta plena d'accions, totes aquestes determinatdes per aconsegiur uns fins, aquets son la trabada amb la felicitat. Aquestes accions son guiades per la raó i els sentiments, i actuarà d’una manera o d’una altre depenent dels fins que vulgui aconseguir.
L'home tambè a de fer una recerca dels valors mes exquisits i precissos que ell necessitarà per arribar a la felicitat i mantenir-la. hi ha una relacio entre virtud i felicita ya que per mitjà de les virtuts més perfectes arribarem a la felicitat.

La persona té dignitat i no preu?

1.IDEES:Kant diu que les persones no tenim un preu, sino una dignitat, és a dir, som fins en nosaltres mateixos. Totes les persones tenim una moralitat, i aixó ens fa intercambiables.

2. TÍTOL:Les persones i la dignitat

3. RESUM:kant ens diu que les persones son fins en si mateixes. Ens diuen que tot el que te preu es pot substituir per una altre cosa, però l'èsser no te preu. Kant també ens diu que tenim una sèrie de necessitats amb preu, però un preu comercial, a diferència de nosaltres. Kant defensa la teoria de l’autonomia que diu que cada persona s'autoimposa la seva llei moral ya que tenim un dignitat.

Entrevista la vanguardia-Habermas

Entrevista con Víctor-M. Amela.
Publicada en La Vanguardia (Barcelona), 4 de Noviembre 2003.

Habermas es el filósofo vivo más importante de Alemania y una autoridad mundial en el ámbito del pensamiento. Fue alumno de Theodor Adorno y miembro de la escuela de Francfort. Su obra es respetada y leída en las universidades de todo Occidente. Ha estado en España para recoger el premio Príncipe de Asturias, y también ha conferenciado en el CCCB [Centre de Cultura Contemporània de Barcelona], acogido por Josep Ramoneda, gracias al que accedí a esta charla con Habermas. Un alto privilegio que el filósofo me hizo sentir: “¡Hace 40 años que rechazo entrevistas en mi país!” Gracias... Eso sí, en cuanto comencé a preguntarle sobre aspectos más personales, me atajó: “Mire, no acepto ese tipo de preguntas”. De acuerdo... El libro “Filosofía en una época de Terror” (Taurus) expone sus ideas, junto a las de Derrida.


Tengo 74 años y nací en Düsseldorf (Alemania). Soy sociólogo, politicólogo y filósofo. Estoy casado y tengo tres hijos (dos de ellos catedráticos) y sólo dos nietos. He sido siempre socialdemócrata de izquierdas. No soy pacifista. ¿Creencias religiosas? No hablo de cosas personales. Acabo de recoger el premio Príncipe de Asturias 2003.

Ante un filósofo jamás me resisto a hacer esta loca pregunta: ¿qué sentido tiene la vida?
La filosofía no es ya capaz de dar una respuesta de validez general acerca del sentido de la vida.

¿Y para qué sirve un filósofo, entonces?
Los filósofos no siempre sirven para algo: ¡a veces son útiles, y a veces no lo son!

La humanidad los ha escuchado...
Ser filósofo es como cualquier otra profesión. En este caso, cobras a cambio de mantener viva una tradición importante...

Qué modesto suena eso...
... y si tienes suerte, puedes conseguir escribir algún libro que sea leído por los que no son filósofos. ¡Y eso es ya todo un éxito!


Es su caso: a usted se le lee. ¿Qué le diría ahora a Bush si estuviesen juntos, a solas?
Uf, soy incapaz... ¡Mi imaginación, perdóneme, no da para tanto! Creo que Bush jamás me dejaría entrar por su puerta...

Ha criticado usted su política exterior...
Mire, está usted hablando con alguien que ha sido pronorteamericano toda su vida...


¿Sí? ¿Y actualmente?
Estoy sorprendido, la verdad, por la línea de actuación que la Administración estadounidense ha adoptado hoy en el mundo.

pag 237 La societat i l'estat

IDEES: En el text ens parla sobre com els homes poden arribar a una llibertat, és a dir, a la seva causa final que volen aconseguir.
TITOL:El camí a la llibertat
ANÀLISI:En aquest text ens parlen sobre la llibertat dels homes, on ens diuen que aquesta es la seva causa final, per arribar a aquesta causa final(llibertat) cal imposar-se unes restriccions i portar una vida plena d'accions justes, solidaries i misericordioses. L'home que estima la llibertat per naturales, segueix un lema, aquet diu:'tracte els altres com t'agrada que ells et tractin a tu', és a dir, actua amb els altres d'una manera adequada perque tu siguis tractat per els altres d'una manera respectuosa. Amb tots aquestes pautes les persones podem arribar a una llibertat amb nosaltres mateixos i amb tots els altres.

T.13 - Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

Diapositivas Criiis Filo

View more OpenOffice presentations from Alexandra Valtueña.

Doc 3 pag 214

Ciutadania democràtica

De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu que tots els ciutadans tenim que ser aceptats per la societat. Pero en diferencia, tots els discriminats tindrien que ser tractats de una forma diferent dels que no són discriminats per la societat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè tothom a d'atmetre la seva nacionatilitat, i saber les seves arrels i gens.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L'autor acepta totes les cultures pero decideix no mesclar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, ya que les persones que viuen en un lloc, que no és el seu paìs, no poden fer la seva vida com en el seu paìs ya que viuen envoltats d'una altra cultura.

Dilema 3

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li
*Si li puja la nota

injust per els altres companys

Podrà fer la carrera que vulgui

*Si no li puja la nota
No farà la carrera que vol fer i no serà feliç.
l'esforç durant els últims anys no han donat el seu fruit.
*Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
sí que no tenen perquè anar relacionades ja que allò que es just no te perquè ser feliç i a l'inrevès

Dilema 2

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que totes les persones que realitzaren aquet treball es quedessin sense feina, i això no seria possible perquè moltes famílies es quedarien sense una font de diners importants per tirar a la seva família endavant, aixì que crec que tindria que seguint treballant en la tala d'arbres.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, però cal que tothom es proposi contamina menys perquè el resultat es noti en un futur pròxim

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això donaria pobresa al territori, i com a consecuencia d'aquesta migracions a les grans ciutats i per tant me aturs i marginacions...
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
translladant les fabriques a un lloc determinat.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tots tres.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que continues la tala perquè beneficia a les famílies que s’alimenten d'això.

I un representant de l´ètica dialògica?

Diria que cnviessin de treball que no contamines tant la terra.

Què és millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

Des de el meu punt de vista crec que aquesta afirmació pot variar segons els ideals i pensaments de cada persona. Jo crec que en certa manera no hi ha ningú en que en la seva vida tot sigui dolent i sense satisfacció ja la vida sempre dona alguna cosa bona, així que no hi ha gairebé ningú que si del tot insatisfet.
Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber res, jo crec que aquet no pot ser del tot feliç perquè no sap res i per tant no t cap riquesa ni motivació.
en definitiva jo crec que es millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que aquet no esta insatisfet d'una manera total sinó parcial perquè no pot resoldre algunes de les seves preguntes que es proposa resoldre.

Definicions Tema 10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa?

Des de el meu punt de vista jo crec que les persones tenim un enorme coneixement del que es el be i del que es el mal, aquesta a estat l’educació donada per el nostres pares i per l’escola des de que erem ben petits, però cada individu te uns ideals e idees diferents a la dels altres.
Per això tots els individus de la nostra societat tenim la total i plena llibertat d’actuar i obrar de dues maneres, malament o be, tal i com els nostres pares o professors ens han enseñat durant la nostra existència , cadascun d’aquets actes o decisions son personals, és a dir, decisions preses per a cada persona.
Si un individu es capaç d’obrar malament sobre un altre , aquet sempre serà responsable de les conseqüències que tindre el seu acte , aquet cas es donarà en venjança o replica per alguna cosa o acte d’algun que no a agradat a la persona que obra malament.
Per tant jo crec que una persona si que pot obrar malament sent consencuent d’aquet acte, es a dir, sent responsable que esta obrant malament cara els altres, encara que moralment no sigui correcte hi han situacions que es donen sent conscients del mal que estem fent, es el cas dels terroristes ells saben el mal que estan fent pero continuen.

Definicions tema9

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.
Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

Como en un mar eterno quiero ser yo libre amor,
para que cuando cante llegar a tu corazón,
para que cuando estés solo poder oírme,
como si se tratara de sirena oírme…
Siente la llama de la libertá
y no tengas miedo para volar.
Abre tu corazón extraño y miéntete a diario,
miente y di que no me quieres,
miente y di que no me quieres,
miéntete como haces siempre, miéntete…
Siente la flor de la alegría puesta en tu corazón,
yo la riego to los días y le pregunto la razón,
todavía quiero que vengas porque te guardo mi amor...
Siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón,
yo la riego to los días y le pregunto la razón,
todavía quiero que vuelvas porque te guardo mi amor,
porque te guardo mi amor..
Como en un mar eterno quiero ser yo libre amor,
para que cuando cante llegar a tu corazón,
para que cuando estés solo poder oírme,
como si se tratara de sirena oírme…
Siente la llama de la libertá y no tengas miedo para volar.
Abre tu corazón extraño y miéntete a diario,
miente y di que no me quieres,
miente y di que no me quieres,
miéntete como haces siempre, miéntete...

L´ésser humà està condemant a ser lliure?

Sota el meu punt de vista jo crec que l’èsser humà te una certa llibertat en la seva vida, un cop neix, el nadó no hi te cap llibertat, però a mesura que ens anem fent grans la nostra llibertat creix amb nosaltres, aquesta llibertat es relativa, perquè hi ha unes lleis que ens prohibeixen fer uns certs actes.
Tota la nostra pròpia vida es una tria, en tots els moments de la nostra vida estem trien inclòs quan no hi triem, és a dir, l´ésser humà és lliure però no plenament ni totalment, ja que hi ha uns factors en la nostra vida que no ens deixen ser lliures del tot.

La nostra llibertat s´acabaria si ens fiquessin en la presó, ja que estariem sotmesos a unes normes i no podriem decidir dels nostres actes per nosaltres mateixos.

Apunts de sartre

És un dels màxims exponents del existencialisme.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

Creus en el destí?

Jo crec que tots el esser humans que formen part de la societat tenim un destì,

crec que cada persona quan neix ja te un destì, per ell, personalitzat.
Sota el meu punt de vista, jo crec en el destì com el camì que ens guia la vida,

el que ens porta cap a un futur,cap a la vida i el mon que ens toca viure a cadascun.
Pero si mirem el destì desde un altre punt de vista penso que el nostre propi destí

som nosaltres mateixos, ja que nosaltres som els particips dels nostres actes dia a

dia i minut a minut.

Exemples de fal·làcies

PREGUNTES COMPLEXES

En la Nostra vida quotidiana es donen moltes situacions on utilitzem preguntes complexes, com per exemple:
- Mare encara no has acabat de fer el dinar?
- Per tant es veritat que la mare fa el dinar

ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Nosaltres estem en el nostre dret de creure en Deu perquè ningú no a demostrat que no existeix.

ARGUMENT CIRCULAR

si algú diu que la raó que el foc es perillós , que crema, que fa mal. Aixó seria un argument circula, dones diferents raons que signifiquen el mateix.

ARGUMENT AD HOMINEM

Papa, com ens pots dir que tenim que estudiar si tu es el primer que vas deixar d'estudiar els catorze anys?

ARGUMENT D'AUTORITAT

Molts dels anuncis que surten per televisió son clars exemples d'argument d'autoritat ja que en el seu final la gran quantitat de les vegades ens diuen testat científicament, recomanat per nou de cada deu odontòlegs.

ARGUMENT AD BACULUM

En els anuncis de televisió tambè ens trobem amb clars exemples d'argument ad baculum, fent reflexió els joves sobre les droges, les begudes.

ARGUMENT AD POPULUM

En els anuncis de televisió també ens trobem amb l'aparició de joves que tracten de convèncer a unes altres que si compren aquell producte estaran tan espectaculars i tan maques com elles.

ARGUMENT DE FALSA CAUSA

En molts anuncis ens fan referencia a productes que tenen un efecte i aquets productes estan en uns altres i no tenen aquet efecte. Com per en les begudes pel crexemen.

Doc 2(Pag 139)

1_Rousseau ens parla d’un home que viu rodellat de simbols,en un univers simbòlic, i que sense ell no i setia capaç de sobre viure.

2_Els simbols en la nostra vida

3_Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. Creu que l´home que medita és depravat. A més,diu que l´home viu en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. Cassier ens compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant aquesta xarxa es va desenvolupant. Cassier creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Finalment Cassirer diu que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir creat per l´home.

FAL·LÀCIES

* Preguntes complexes:
Es tracta de quan algú fa una pregunta que pressuposa una mica que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar

* Argument ad ignorantiam
Consisteix en afirmar la veritat d'una proposició només perquè no s'ha provat la seva falsedat o bé per afirmar la seva falsedat per no haver-se pogut provar com a veritable.

* Argument circular
preguntar el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament .

* Argument Ad hominem
Desacreditar una font d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

* Argument d´autoritat
Utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible

* Argument Ad baculum
S'empra la força o la intimidació en lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

*Argument ad poulum
Juga amb els sentiments populars, o es diu als oïdors el que aquests volen escoltar. (Conegut també com Fal·làcia del mal ús de la democràcia.)

*Argument ex populo
Defensar un determinat argument al·legant que tot el món està d'acord amb ell.

* Falsa causa
Raonar que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

Definicions tema 6

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Diferents cultures en un mateix territori

Tots els éssers convivim en una societat en la que i trobem múltiples cultures, per poder conviure totes juntes tenim que saber respectar-nos els uns els altres.
Cal que els éssers que convivim en el nostre país els respectem i els ajudem a capficar-se en la nostra cultura, i ells que venen d’afora cal que estiguin preparats per rebre costums i religió diferent a les seves.
Tot el que ens separa d’ells és això, la religió, la llengua, les costums, la vestimenta etc...
La millor manera de respectar les diverses cultures que viuen en un mateix territori és que ens respectem els uns els altres, pero això és molt fàcil dir-ho, perquè hi ha cultures que les dones són maltractades hi això no és pot tolerar de cap manera.

L'antropologia cultural