domingo, 30 de noviembre de 2008

pàg120(Doc1)
titol: trets de l'individualisme
idees principals: un esser es humà quan te un llibertat, i no te que dependencia de ningu, es a dir, que cada esser es lliure dels seus actes i no te que fer cas a ningu sino es per el seu propi profit.
anàlisi:jo crec que aquet fragment de Macpherson tracta sobre la teoria de l'individualisme possesiu. perque ens parla sobre l'esser i ens explica que cada un d'ells es propietat de la seva persona i les seves capaciotats i no deu res a la societat per elles.
en front en el text ens explica els trets de la llibertat per ser esser. En el segon paragrafs ens explica que l'esser es lliure i que no te res a veure amb les accions que fan els altres.
el el tercer paragrafs ens diu que els esser es relacionen amb un interès propi, en profit per ells.
el el quart paragraf ens diu que l'home te capacitat de treball, es a dir que la societat esta constituida per una serie de ralacions mercantils.

martes, 25 de noviembre de 2008

Definicions filosofia 2

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del mon, es a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: intenta arribar a la realitat en la seva totalitat ,ens porta més enllà dels objectes particulars.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: es el protagonista de l’acció de conèixer, el jo.
Opinió:és un estat de coneixemnet en què el subjecte considera quelcom com a cert, pero no esta segur.
Interés:ens interassa conèixer per resoldre uls problemes, per augmentar el nostre benestar.
Interés emancipador:Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives
Perspectivisme : mantè que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diefrents perspectives, atès que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
Noesi: jo crec, jo penso..
Prejudici: judici que hem adquirit desde petits per cultura, educació, etc.
Ignorància: desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat : afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algù a qui concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència:criteri fonamental. És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Necessari: quelcom que existeix i no pot deixar d’existir ni ser d'una altra manera.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Pragmatisme:identifica el que es cert amb el que es útil.
Coherència:es un criteri logicomatemàtic, que consisteix en comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Virtualitat:Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

martes, 18 de noviembre de 2008

2n Trimestre

El virtual es real?

D’una certa manera el virtual pot ser “real’’ i d’una altre manera pot ser no real, es a dir, quan tu et trobes amb una informació a Internet aquesta esta en l’espai virtual però no a tingut perquè ser verificada ni refutada, es a dir, que ningú la verificada i per tant no podem dir que es real ni tampoc que es falsa, en canvi si nosaltres ens fiquem en una pagina especialitzada en la matèria en la que estem interessats a conèixer, probablement aquella informació estigui verificada per una seria de especialitzats en aquella matèria que a tu t’interessa,encara que nosaltres no podem estar el cent per cent segurs de que l’informació i el contingut virtual sigui del tot cert i per tant tot allò virtual no es fiable, cert ni real.

miércoles, 12 de noviembre de 2008

Pag 40 (Doc5)

Títol:Hi ha realitat?
Idees principals: aquet text ens parla sobre la realitat.
L’autor es Jose Ortega i Gasset i parla sobre les diferents realitats de les persones sobre l’univers.
Comentari: Jo crec que aquet text es basa en el mètode del perspectivisme, lla que l’autor ens relata l’historia de uns homes i ens explica els dos punts de vista que te cada un d’aquets.
El perspectivisme ens diu que hi ha tantes realitats com persones, cultures,es a dir, cada persona te el seu punt de vista sobre la seva realitat i aquesta varia segons la seva religió, cultura i les característiques o virtuts d’aquesta persona.
Així dons podem relacionar el relatat de Jose Ortega amb el perspectivisme lla que aquet ens diu que cada persona te diferents formes de veure les coses i en el text ens explica les dos diferents formes de veure les coses dels dos homes.
pag 43-doc4

titol: diferencies sobre els conceptes
idees principals: en aquet text ens parla de la veritat, realitat i concordança.
ens diu que la veritat es allo que es cert, i a la vegada allò que es cert si te una semblança an lo que anuncia,concorda.
comentari: aquet text a estat escrist per heidegger ens parla sopbra la verita, la concordança i sobre la realitat. aquì ens compara les semblances que hi ha amb aquests tres temes tractas en el text filosofic de Heidegger

martes, 11 de noviembre de 2008

Conclusions de la Filosofia
La filosofia va sorgir fa molts anys,encara practicada pels filosofs. És una ciència que es fa inumerables preguntes, no totes aquestes amb una resposta definitiva. La filosofia vol trobar la resposta final i ultima a aquesta pregunta, aquestes són sobre la vida, l'existència de l'èsser humá, la creació de l'univers ( qui ho va fer ), i moltes preguntes més sobre l'existència de l'èsser humá.
Un cop fas filosofia tens molts més dubtes que avans d'averla fet, i et preguntes el perquè de moltes coses, la majoria d'aquestes respostes no son fiables , ja que no són verificades per exemple la creació de l'univers, moltes persones creuen en la teoria del Big Bang i unes altres creuen en el que dicta la seva religió.

Aqui podeu veure el meu esquema, ja se que no es veu gaire bé, pero no he trobat cap manera de poder publicar-ho amb una millor qualitat.
( Pàg 31, nº1 )

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

La saviesa consisteix en saber, és la saviesa acumulada amb els estudis, pas de la vida, del temps, etc..

a) Un científic, premi nobel de la seva especialitat.
Penso que no es savi, ja que només esta especialitzat en un tema en concret.

b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
Jo creec, que aquesta persona sap algunes coses de la vida, però només té coneixements sobre els fets que li han pasat, no en totes les matèries.

c) Una artista, reconegut pels millors crítics del món.
Jo penso que no es savi, perquè un artista té coneixements sobre una cosa concreta.

d) Una persona que ha estudiat tres carreres en les millors qualificacions.
Jo crec que no es savi, perquè només sap d’aquestes tres carreres.

e) Una persona feliç.
Jo penso que si que es savi, perquè per mi tot aquell que ha trobat la felicitat es un savi.


( Pàg 30, Doc 12 )

- Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Té una possibilitat de dissoldre la vida contemporània, es fa preguntes fàcils y senzilles de respondre.

- Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moment de soledat.

-Que es soledat?
-Quan pots dir que realment estàs sol?
-Realment existeix la soledat?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
Córrer veloç a la solució dels problemes urgents quotidians. Fuig de si mateix;fa transcorre la vida sobre la superfície de si mateix.

( Pàg 21, Doc 4 )

Què tenen en comú els diversos passos del mètode hipoteticodeductiu? Indica en quins predomina la inducció i en quins la deducció.

* Llei: És un enunciat verificat, el qual ha passat a ser llei.
* Teoria: Són enunciats verificats dels quals podem deduir les lleis.

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de Hooke

La llei de Hooke indica que quan un sòlid està sotmès a una força de tracció externa, es deforma. Per estabilitzar aquesta deformació, s'equilibren les forces internes del sòlid amb les externes.

Definicions de Ciutadania.

-Ciutadà: persona que forma part de la societat amb uns drets i deures.

-Política: sistema de govern a l´hora de governar.

-Individualisme: teoria que diu que va abans l’individu que la societat i Defensa la llibertat.

-Democràcia: sistema polític on el poder rau en el poble.

-Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.

-Tirania: poder d’una persona que pren decisions sobre el poble però sense el poble.

-Socialisme: política que lluita pels ciutadans i el benestar social. La societat és anterior a l´individu i defensa la igualtat.

-Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada, ex: educació...

-Justícia : valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca.Poder: autoritat que mana, domina i influeix sobre la gent.

-Amòmic: que no respecta la llei.

sábado, 1 de noviembre de 2008

( Pàgina 21 )

Document 4.

- Que tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Teoria: Pot ser verdadera o falsa.
Llei: És una teoria verdadera, verificada, certa.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen:
Teoria, un arbre, i les lleis que la formen són les branques i el tronc.

Definicions de l’examen

- Saber ordinari: És el saber comú que és funda en “l’experiència de la vida quotidiana”.
- Saber científic: Al contrari del saber ordinari aquest busca el perquè de les coses, aquest no es diferència del saber filosòfic, solament es diferència perquè la científica aplica les matemàtiques i l’experimentació.
- Saber filosòfic: Conjunt de perspectives ( preguntes ) a les quals els pensadors volen donar una resposta que sigui digna i es pugui argumentar de manera crítica i rigorosa ( grans enigmes dels éssers humans ).
- Ciència: Té uns enunciats científics no només ha de formar part d’un saber rigorós, sinó que han de poder verificar-ne o falsar-ne. S’entén l’experiència com experimentació i s’aplica la matemàtica. És per l’estudi de la realitat.
- Mètode: Una manera d’actuar prèviament planificada, ordenada, i orientada a la consecució d’un fi. ( S’utilitza a la ciència ).
- Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins el sistema.
- Inducció Incompleta: Sèrie de demostracions individuals, que no inclouen una totalitat dels casos possibles, per tant la solució no serà totalment certa sinó probable ( mètode que pateix d’uns casos singulars que no són tots per elaborar i arribar a lleis generals ).
- Hipòtesis: Enunciat encara no verificat. Si es confirmat passa a ser llei.
- Llei: És un enunciat verificat el qual passa a ser llei.
- Teoria: Enunciats universals dels quals podem deduir les lleis.
- Falsació: Una hipòtesis es refutada o falsa quan en el món no recordem amb fets deduïts la hipòtesis.
- Comprensió: Captar-ne el sentit als fets. L’explicació facilita la comprensió.
- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar. La veritat del cosmos.
- Empiricoracional: Mètode que considera que sentits i entreteniments són el mateix.
- Empirisme: Separa les dos fonts de coneixement, experiència i raó i dona més importància en l’experiència.
- Transandental: Mètode que no vol conèixer.
- Lloc de llenguatge: Formes d’utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
- Lermeneutica no normativa: És aquella que no passa normes a la comprensió.
- Ortologia: Filosofia teòrica que estudia l’ésser.

Podem arribar a conèixer?

En dir que tu coneix-se una cosa o ésser es dir que tu estàs plenament segur de les actuacions i funcionament d’aquests éssers o coses.
Jo crec que a una persona la pots arribar a conèixer però no del tot, ni d’una manera certa.
Cada persona té unes formes diferents d’actuar i tu no pots conèixer tots els actes i formes que tindrà aquella persona a cada moment de la seva vida, per tant no pots dir que la coneixes.
En canvi a un objecte, si que el pots conèixer plenament, pots conèixer, pots conèixer el seu funcionament, el color que té...