Projecte 2- Thomas More

Esdeveniments durant la vida de Thomas More


Fets històrics

1478: creació de la Inquisició castellana.

1480: setge de Rodes per les forces del soldà Mohammad II.

1492: primer viatge de Colom a Amèrica.

1492-1503: papat d'Alexandre VI (Roderic de Borja).

Fets Culturals

1482: s'inicia la construcció del palau de la Generalitat de València.

1482-1498: construcció de la Llotja de València.

1489: Liber elegantiarum, de Joan Esteve.

1499: fundació de la Universitat de València.

Fets Literaris

1478: edició de La Bíblia traduïda al català per Bonifaci Ferrer.

1478-1542: naixement i mort de Joan Boscà.

1480: naixement de Joan Ferrandis d'Herèdia.

1490: edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Mort de Martí Joan de Galba.

1495: Procés de les olives, de Fenollar, Moreno, Gassull.

1496: Tragèdia de Lancelot, de Mossèn Gras.

1497: edició de Vita Christi, d'Isabel de Villena.

1495: La mort d'Artús, de Malory.

1499: La Celestina, de Fernando de Rojas.

COMENTARI DEL FEDÓ

És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el Déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò que és pur
















En aquet text del Fedó ens parlen sobre els discursos de Sòcrates i cebes. Es un discurs Socràtic que parla sobre la immortalitat de l'ànima i la seva presencia en els essers desprès que aquets moren. Sòcrates ens intenta explicar que l'ànima se les persones mortes es transporta al cos d'un nou esser nascut.L'ànima en tot moment es presonera del nostre cos, es quelcom pura e immutable, en canvi el cos es immutable i visible.
Per tant com que l'ànima es una presó per el cos, les persones nomès son sàvies quan moren i es desvinculen de l'ànima, a partir de la mort coneixen la realitat, ya que no estan vinculades amb la seva presó, l'ànima. Aquesta es traspasa d'un cos a un altre quan mor algú, aixó, no solament es propi de les persones sinó que és propi de tot allò que mor i neix.




Socrates ens fa una reflexió sobre la contrarietat de les coses, diu que totes les coses neixen a partit dels seus contraris i a través del seu diàleg aconsegueix convèncer.

ESQUEMA FEDÓ

UN PAISATGE DE PARAULES

1_Naturalesa:Descobriment d'una realitat per a si i de si mateixa. té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

2_Llei:Preinscripcions que fa l'home per organitzar la societat ,aquestes es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

3_tècnica:És l'art de modificar o produir de l'home,per aquest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

4_Ciutat:Altre forma de realitat. Es refereix a un espai físic i a un d'abstracte, mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

5_Llenguatge,Raò i Pensament:Els sofistes defensaven un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.

6_Educació:Qüestió de llenguatge realitzada a través de la comunicació entre humans,que incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

7_Veritat: Lligada al poder. En els sofistes la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn de les formes de proposició.

L'INTEL·LECTUALISME MORAL

En aquet text de plató ens parla de la ciència. Ens explica que es una mena de força que regeix en l’interior de cada persona i aquesta no influeix en les maneres d’actuar dels individus.

Diu que la gent normal creu que la ciència no te cap força,és a dir, que no ens domina, ens diu que la ciència es dominada per els sentiments de cada persona. Per això persones actuen segons l’amor,passió o altres virtuts o sentiments que sentim. En el text ens explica que totes les persones sàvies coneixen el bè i es comporten segons el que diu la ciència.

Finalment ens explica que la ciència es una gran font per a l’home ja que a partir d’ella arribem a l’enteniment de totes les qüestions formulades, diu que la ciència es un saber racional i universal que busca les causes.

ANAXIMANDRE

“D’allà on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.”

En aquet text Anaximandre ens parla del seu principi, és a dir, sobre el que ell creu que es la causa de tot. Ens explica que l’arke de totes les coses per ell es l’ápeiron. Anaximandre diu que el principi de totes les coses es també el final d’aquetes, és a dir, allò que es el principi es el final de l’existència de les coses. També ens parla sobre el temps, es a dir sobre les etapes un passat on es troba el principi de les coses, un present on es troba l’evolució d’aquestes i un futur on esta el final d’existència de les coses.

DEL NO RES NO POT SORGIT RES

Aquesta afirmació ens vol transmetre que de quelcom on no hi ha res no hi pot sorgir res, és a dir, quelcom no es res no pot sorgir una altra cosa i aquet quelcom no hi pot canviar mai.

El no res no es pensa, és a dir, allò que no existeix no es pensat ni pot ser pensat ja que es una cosa inexistent, en canvi el que es pensat si que es existent perquè d’aquet podem treure conclusions i per tant quelcom existent. Aquesta conclusió es molt semblant el que pensa i deia Parmènides:``que és i que no és no- ésser, és a dir, el que és es i el que no es no es’’.

En conclusió, nosaltres els essers no hi podem treure cap mena de profit del no res, ja que aquet no existeix i per tant no ens proporciona res. En canvi de quelcom existent i podem treure conclusions i profit.

EL MITE DE LA CAVERNA

Els videojocs es podria comparar amb el mite de la caverna:

En el mite de la caverna trobem uns presoners que estan dins de la caverna, una cova en la que es troben de cara a la paret, sense poder moure’s ni tenir contacte amb el mon exterior,aquets creuen que el seu mon es el real e ignoren l’altre mon real existent.. Aquets serien les persones que juguen al videojoc, ja que son presoners del videojoc, passen una quantitat elevada d’hores asseguts a una cadira vivint una altre realitat fictícia que no es pròpia del mon en el que viuen. Aquets es troben en el mon de les ombres i aparences que es dona a l’interior del mite de la caverna amb els presoners que es troben amagats i que creuen que les ombres i aparences son la realitat.

Tornant al mite de la caverna el presoner alliberat seria la persona que juga al videojoc, ja que aquet desprès d’haver estat tantes hores jugant es creu el mon al qual a estat sotmès i desprès es dona compte de que aquet mon en el que a passat unes ores era un mon d’aparences i no era real, un cop el jugador surt al mon exterior es dona compte de que i existeix un altre mon real fora del mon dels videojocs.

En el mite de la caverna el presoner que a aconseguit ser alliberat i descobreix el be màxim es podria comparar amb el jugador que assumeix que hi ha un mon diferent al videojoc i que aquet mon del videojoc es irreal.