EL MITE DE LA CAVERNA

Sota el meu punt de vista crec que el mite de la caverna es pot relacionar amb els essers d’avui en dia de la següent manera:

La caverna pot representar diferents aspectes de la societat d’avui en dia:

*Es el marc territorial que ens envolta, es a dir, allà on vivim, on moltes vegades estem limitats en veure les coses tal y com son i estem sotmesos a viure amb a aquet mon del no saber, d’una altre forma la caverna es pot relacionar amb el no saber, els presoners que es queden en la caverna tancats y no volen sortir es podien relacionar amb l’ignorància de no saber que hi ha afora i ser feliços sense per exemple, llum, aigua, igual que els ignorants amb la seva ignorància.

Les cadenes es podien relacionar amb els perjudicis que te la gent i el sol podríem relacionar-lo amb les metes que ens posem a la nostra vida i son aconseguides amb esforç lluita.

EL MITE DE LA CAVERNA

Plató ens fa una explicació al·legòrica a partir del mite de la caverna. En el mite ens parla sobre el coneixement de l’esser humà i ens expressa dos mons, el món sensible, que es el captat a partir dels sentits i el mon ideal, captat a partir de la raó.

En el mite ens explica la vida de uns presoners, la qual a estat limitada a estar encadenats de cara a la paret des de que van néixer. Des de sota la caverna els presoners podien veure les ombres de las persones que estaven fora, en el mon real. Els presoners creien que les ombres eren la realitat, es a dir que eren reals.

Un presoner aconsegueix fugit i s’adona que existeix un altre món fora la caverna, aquet torna a lliberar els altres però ells no volen perquè creuen que es mentida.

En aquet mite ens compara el essers humans amb els presoners. En el mon sensible es troben les ombres, i en el mon de les idees es troben les coses naturals, la naturalesa, creuen que el sol es l’ideal del bé.

El presoner que escapa i tornà buscar els altres per conscienciar els altres que i existeix un altre món es el filòsofs.

FRAGMENT DEL FEDÓ

En aquest fragment Sòcrates ens parla de l'ànima i del cos. Segons aquet l'ànima està contaminada per el cos ja que aquesta es la que ens dona el mal. Ens diuen que no tenim que tenir por a la mort i que el filosofar es una preparació per a la mort. Un cop morts podrem conèixer la veritat ja que la nostra ànima és separar del nostre cos i ens desvincularem del món de les aparences i dels lligams sensibles. Ja que com deia Plató vivim en dos mons, un món sensible en el qual es troben les coses i un món intel·ligible en que hi trobem l'ànima, però cal que aquets dos mons és mantinguin en contacte. I un cop arribem a la mort el cos deixarà de ser una carrega per el cos i a partir d'aquí coneixerem tota la veritat.

Thomas More-Activitat 1- Projecte

Biografia

Thomas More, (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal.
El 1535 va ser jutjat per ordre del rei Enric VIII, acusat d'alta traïció per no prestar el jurament antipapista davant del sorgiment de l'Església Anglicana ni acceptar l'Acta de Supremacia. Va ser declarat culpable i condemnat, romanent a la presó fins a ser decapitat, el 6 de juliol d'aquell mateix any. El 1935 va ser canonitzat per l'església catòlica i aquesta institució ho considera un sant i un màrtir.
Amb tant sols 14 anys Thomas More ingressà al Canterbury College d'Oxford on estudià doctrina eclesiàstica i oratòria durant dos anys. No obstant això, Thomas More marxà d'Oxford sense graduar-se i entrà a estudiar els fonaments del dret a New Inn de Londres i, posteriorment, en el Lincoln's Inn; institució aquesta última molt lligada al seu pare. Es creu que aprengué francès durant aquesta etapa; idioma necessari tant per al treball diplomàtic com per als tribunals de justícia anglesos
Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

Carrera política

Entrà al Parlament el 1504 i fou elegit jutge i sotsprefecte de Londres al mateix any, destacant-se per la seva imparcialitat i rigor. Amb l'arribada d'Enric VIII d'Anglaterra, protector de l'humanisme i les ciències, More entrà al servei del rei i es convertí en membre del seu consell privat. Finalment Enric VIII el nomenà Lord Canceller el 1529. Amb tot, el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó provocà l'enemistat dels dos. Tot i que Thomas More acceptà que el Parlament declarés a Anna Bolena reina d'Anglaterra, féu una dura crítica a la Llei de Supremacia i defensà el dret de l'Església catòlica a legislar en matèria religiosa a Anglaterra. Thomas More seria tancat a la Torre de Londres i decapitat per alta traïció el dia 6 de juliol de 1535. Thomas More seria canonitzat el 1935 pel Papa Pius XI.

Obra

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa.
•Denuncia la pobresa de bona part de la població.
•Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres.
•Proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:
•És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.
•El treball és obligatori per a tothom.
•L'educació és universal.
•No hi ha propietat privada ni diners.
•Els càrrecs són per elecció.

pagines d'interès:

http://www.youtube.com/watch?v=3pxJX7mBzNE (Thomas More i Enric VIII)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044307

Textos d'heràclit

En els quatre textos analitzats d’heràclit ens mostra la seva base sobre la filosofia el monisme dinàmic.
En el primer text en parla sobre la raó, ens diu que la raó que existeix es la universal, que és la que no canvia el logos. Però el cúmul de persones no es dona perquè son inexperts sinó perquè estem com adormits.
En el segon texts es parla sobre la lluita dels contraris. Ens parlen de discòrdia i aquesta neix gracies a l’existència de l’harmonia, ja que si alguna d’aquestes no estigues no podria existir l’altre,és a dir, tot existeix a partir dels contraris.
En el quart text ens diu que les aigües no son sempre les mateixes, Heràclit utilitza una metàfora per explicar que som contingents.
Y per últim el cinquè text ens parla sobre l’emonisme dinàmic. Ens diu que el logos esta ple de canvis, que hi ha canvis contínuament (llei dels canvis) i que el savi s’adona d’aquets.

Textos de Parmènides

En els cinc textos analitzats de Parmènides el filòsofs ens demostra les seves teories sobre les vies de la veritat y el mon de les aparences.
En el primer text ens parla sobre l’esser, diu que aquet es únic i continu, és a dir, no es pot dividir en diferents parts. També ens parla sobre les dues vies de recerca, el camí racional i el camí impracticables, aquet que no es i no pot ser pensat pel simple motiu de que no existeix.
En el segon text ens diu que si pot ser pensat es perquè quelcom existeix, i si fos a l’inrevés, és a dir quelcom no existís allò no podria ser pensar ja que seria un camí impracticable.
En el tercer text ens diu que l’esser es continu i que no es pot tallar perquè sinó es dissoldria i l’esser no pot passar a no ser mai.
En el quart text ens parla sobre la continuïtat de l’esser que sempre torna.
I per últim en el cinquè text ens parlen sobre allò que es pensat es el quelcom existeix i el quelcom que no es pensat es perquè no existeix i per tant no te lògica que sigui pensat.

Història de la filosofia 2n de batxillerat