CRITICA THOMAS MORE

Seguidament us faré una critica sobre l’utopia de Thomas More sembla un món perfecte i feliç, però poc a poc vaig començar a adonar-me d'errors, o no errors, si no de característiques d'aquest país que no em van agradar i que m'han ajudat a convencem a mi mateixa que no m'agradaria viure allà. Crec que el món d'Utopia està molt bé calculat i pretén que tots siguin feliços, en el qual el sofriment, el dolor, l'engany i l'egoisme no existeixen. Però és això mateix el que ens fa viure i el que ens fa créixer. Per una altra part no afirmo que m’agradi l’odi, la mort ni la fam. Ja que en el meu món ideal això no existiria, la qual cosa concorda en alguns aspectes amb Utopia, però el món en que ara i vivim té també coses bones i coses dolentes però que a la llarga es tornen favorables d’alguna manera. En Utopia no hi ha raons per les quals lluitar ni metes a les quals arribar; tot està donat, ningú somia i lluita per aconseguir alguna cosa, ja que si necessiten roba, aliment, o qualsevol cosa que vulguem ens és donada i en realitat preferiria un món com l'actual, però amb un tracte just per a tots,un mon en que cada dia anem superant-nos i millorant en diferents aspectes.
En l’utopia tots posseïen el mateix acte i la mateixa roba, y això ami personalment acabaria avorrint-me ja que el valor que almenys jo li atribueixo a la vida és lluitar, jo visc per lluitar per tot allò que desitjo, i quan hagi aconseguit això, seguiré lluitant per una meta més alta. Però en Utopia jo no tindria una raó per a viure, perquè tot em seria donat.

KANT

Segons Kant el coneixement arriba a partir de l’experiència, encara que tot el coneixement no es fruit d’aquesta, també es pot iniciar mitjançant les impressions i les percepcions que el subjecte capta sobre aquell objecte o cosa que es vol conèixer. Totes aquestes impressions o percepcions que el subjecte capta son unificades i ordenades en el nostre enteniment, mitjançant ell el nostre coneixement esta ordenat. Mitjançant aquest ordre ens trobem amb una forma concreta.
Això es l’anomena’t coneixement a posteriori encara que també i existeix un coneixement a priori en aquest i existeixen un subjecte i un predicat, aquest segon es troba inclòs en el primer. Aquest dos tipus de coneixement es complementen l’un a l’altre ja que el segon també necessita l’experiència i per tant necessita el coneixement a posteriori per adoptar coneixement. Aquet coneixement es troba en la física i les matemàtiques.

ESQUEMA FILOSOFIA KANTIANA

Projecte 5-Thomas Moro

THOMAS MOORE

View more presentations from misterpoper.

HUME

Aquest fragment parla sobre accions humanes i la procedència d’aquestes.
Que es allò que fa que l’home faci una cosa? Que es la font d’inspiració per fer aquella acció?.
Hume primer de tot ens diu que les accions no poden ser racional ja que la raó no inspira a l’home a fer una cosa sinó que ajuda a aquest a fer l’acció.
Si un home desitja una cosa crea l’acció per fer-la, aquí Hume distingeix entre la raó i el gust diu que la primera no promou l’acció ja que són les passions els motors de les accions. Si a un home li fem la pregunta de perquè menja sa ens respondrà que per tenir salut i així seguidament. Totes les persones son mogudes per sentiments i a través d’aquests desitjos fan les accions, per aconseguir-los.

HUME CAUSA-EFECTE

En aquet text Hume ens parla i ens fa qüestions que ens expliquen la relació entre causa- efecte.

Ens posa l'exemple del billar on el moviment de dos boles de billar representa la causa i l'efecte.

Una primera bola anomenada efecte xoca amb una altre i la bola final en moviment i seria la causa. però nosaltres no hi sabem com questes boles generaran moviment per donar la causa a partir de l'efecte, segons Hume aquets fets succeeixen sempre de manera semblant però podrien no fer-ho i per tant ens explica que ni hi podem conèixer-los però els podem entendre amb memòria. També ens diu que els fets depenen de l’experiència.

EL JO EXISTEIX?

Des de el meu punt de vida crec que el jo es quelcom podem estar segurs que i existeix ja que nosaltres mateixos tenim la seguretat i la certesa que existim com esser en si, com a matèria existent que es desenvolupa dia rere dia. Des de el meu punt de vista filosòfic hi estic d'acord amb la teoria de Descartes en verificar l'existència del jo ja que es una cosa pensant, encara que opino que també i estem segurs de la existència de quelcom nosaltres percebem mitjançant el nostres sentits.

Per una altre banda Hume ens afirma l’existència del jo com una cosa canviant, en constant moviment i que no es pot arribar a conèixer a si mateix. Personalment crec que la teoria de Descartes es més creïble.

Tres Enllaços-Thomas Moore

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2066

http://corazones.org/santos/tomas_moro.htm

http://translatoruy.wordpress.com/2010/01/26/tomas-moro/

PROJECTE 4- RESUM THOMAS MORE

Thomas More neix a Londres el 7 de Febrer de 1478 va ser pensador teòleg, polític, humanista i escriptor anglès. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal. Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa. Denuncia la pobresa de bona part de la població, Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres, proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir. Plató tenia un pensament totalment oposat al de Thomas More. En la seva política consisteix en la pau i l'enteniment entre les nacions, que les hores de treball siguin sis hores diàries, i que es promogui l'oci i la formació cultural, cosa molt important; el pluralisme religiós, tolerància, igualtat, llibertat i cultiu del esperit; que el rei no sigui tan absolutista, que la riquesa sigui distribuïda per a evitar la pobresa, i sobretot la consciència abans de res.

EXISTEIX LA REALITAT FORA DE LA MENT INDEPENDENTMENT DEL FET QUE JO LA PENSI?

Des de el meu punt de vista crec que la realitat per un banda ja és presenta tal i com es i que aquesta no la podem qüestionar i per tant no la podem pensar perque aquesta es així i no hi podem fer res mes amb ella ja que ja hem arribat al final de la qüestió i aquesta ja hi es resolta. Per una altre part i esta la veritat qüestionable aquella encara no verificada que pot ser pensada i per tant arriba a la certesa de aquella qüestio. És a dir, hi han dos tipus de realitats, la que pot ser pensada i per tant es la qüestionda i l'altra veritat que es la que ja i trobem verificada, aquesta verificada a partir de la recerca i d'investigació prèvia. Per arribar a la resposta final cal seguir unes pautes de recerca que ens ajudaran a arribar al fi, la veritat, la llei, la qüestió verificada creada en llei.

TEXT DESCARTES

En aquet text Descartes ens parla sobre el seu mètode cartesià, ens explica que cal l'intuició i la deducció i desprès ens exposa les seves idees i les seves regles, aquestes són: l'evidencia mitjançant la cual agafem les idees clares i distintes, l'anàlisi en el qual observem las parts que hi ha, la síntesi on ordenem del mès simple al mès complex i la revisió i enumeració on arribem a la inexistència del dubte. Ens parla sobre la lògica, aquesta cercada a partir d'aquets tres passos, aquest ens guien cap a la veritat. El dubte metòdic es el mètode mitjançant el qual Descartes i vol arribar a la veritat però hi han diferents coses que ens porten cap el dubte els sentits, aquets hi ha vegades que ens engañen, la impossibilitat de estar vivint en un somni i el dubte de les veritat matemàtiques. Finalment una qüestió es verificada com a certa si ja no i temin mes dubtes sobre ella.

TEXT DESCARTES 4

Aquet texts ens parla sobre la recerca de la veritat i de les fases que hi han per arribar a aquesta. Aquesta es vol trobar quan tenim un dubte que ens porta a l'evidencia. Descartes diu que podem arribar a la veritat a partir dels sentits, encara que aquests ens poden mentir algun cop. Afirma que allò que ens a mentit no ho podem afirmar mai com a vertader.

Descartes dubta i critica d'allò que i ha estat afirmat com a vertader ja que diu que l'únic que existeix es el jo perquè aquest es l'únic que no es pot dubtar.

FILOSOFIA DESCARTES

* Esquema de Descartes

PROJECTE3. THOMAS MORE

En aquets projecte hem centraré en l'influencia que va tenir plató sobre Thomas More. En l'Utpia i trobem que plató i te un pensament oposat al de Thomas, More afirma la bondat e innocència connaturals a l'home i que les causes de quelcom negatiu i te dues causes: la primera la propietat privada, aquesta afirmada per Jacques Roseeu mes tard i per una altra banda la guerra.

Thomas More fa una critica a la divisió de la societat, aquesta critica es veu reflectia a la ciutat estamental de plató. Els models actuals de societat son un clar reflex de la filosofia de More, aquesta reflectida per la situació històrica en aquell moment. L'influecia més importat que va tenir More en la seva filosofia va ser Plató, a continuació i podreu veure una comparació entre la República de Plató i l'Utopia de Thoma More. Aquestes dos és troben en forma de diàleg e intenten crear una forma de govern mès favorable per la societat.

La República i L'Utopia

GOVERN

El regim de govern en els dos diàlegs es aristocràtic.

EDUCACIÓ

Per plató i MOre l'educació es primordial. Plató parla de l'educació exclusivament per la classe superior i en canvi More és preocupa per tots els estaments de la societat.

COMUNITAT DE BENS
En l'Utopia tots i tenen terres però no i existeix la propietat privada. I plató defensa l'absència de la propietat privada.

FAMILIA MONOGÀMICA
Per a More el matrimoni es fonamental i el divorci és utilitzat en casos extrems, l'adulteri és condemnat a mort.

LA JUSTÍCIA
la justícia per a MOre es el be de tots els habitants i persones que i viuen en la ciutat.
Per els dos filòsofs la justícia esta vinculada per un equilibri entre les classes.
Plató afirma que les lleis han de ser poques, clares i conegudes per tots els ciutadans.

LA CONCEPCIÓ DEL HOME
Trobem una distància entre els dos pensadors.Per a Plató la naturalesa marca les diferències entre els homes. Uns neixen per filosofar i uns altres per treballar, en canvi, More considera que tots els homes son iguals per naturalesa i tots neixen per filosofar en cara que a aquesta la virtud no tots i arriben a ella.

PODEM DEMOSTRAR L'EXISTÈNCIA DE DÈU?

L'existència de Dèu avui dia i encara, es un misteri sense resoldre, des de l'antiguitat milions de persones i filòsofs intenten resoldre aquesta qüestió que encara esta sense resoldre, Aquests filòsofs, ens intenten convèncer de la seva existència com ara St.Tomàs, St.Anselm o d'atres que la denegen com kant.

Aquelles persones que hi creuen en Dèu afirmen que és una força que sents en l'ànima que et dona confiança i t'ajuda al dia a dia, aquesta força es l'anomenada fe cristiana, i aquestes persones s'hi senten protegides. Des de fa molt de temps es diu que Dèu va ser el creador de l'univers.

Sota la meva opinió jo crec que Déu es una de les altres explicacions que tenim els essers humans per resoldre el misteri de com va se creat el món, en l'àmbit de la teologia i trobem la explicació en forma de Dèu i en canvi en l'àmbit de la ciència y trobem l'explicació a traves del big bang.

LA CARTA A MENECEU

En la carta de Epicur a Meneceu un dels temes més importants es la recerca de la felicitat, ens explica que el camí per poder arribar-hi a aquesta felicitat es la filosofia.

En la carta a Meneceu d'una certa manera som invitats a ser practicants de la filosofia i a meditar per arribari al bé màxim, ens explica que tot esser pot filosofar, on no importa l'edat per ser feliç i amb aquesta podem arribar a ser esser plens i complerts. Pero per arribar-hi a aquesta felicitat necessitem ser savis.

En aquesta carta també ens relacionen la felicitat amb la mort, ens explica que quan nosaltres som la mort no hi es però quan nosaltres no hi som la mort si que hi es, aquesta cal que sigui esperada sense cap mena de por.

Ens defineix la vida amb felicitat, aquella vida sense cap pertorbació o amb plaers, encara que a vegades creu que el dolor es millor que els plaers, per fe una bona elecció entre el bé i el mal cal que les persones tinguin seny, aquestes amb seny i que seleccionen les millors accions son les persones virtuoses.

La gran conclusió la trobem en la metàfora del menjar en la que ens expliquen que per ser feliç no és necessita viure molt sinó que el temps viscut no importa, el que importa vertaderament es viure una vida plena i al màxim.