• Individu: ésser complet, subjecte.
• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.
• Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres
• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.
• Pacte social (Rosseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.
• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.
• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió
• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.
• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.
• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.
• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.
• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.
• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.
miércoles, 7 de enero de 2009
Diferents cultures en un mateix territori

Tots els éssers convivim en una societat en la que i trobem múltiples cultures, per poder conviure totes juntes tenim que saber respectar-nos els uns els altres.
Cal que els éssers que convivim en el nostre país els respectem i els ajudem a capficar-se en la nostra cultura, i ells que venen d’afora cal que estiguin preparats per rebre costums i religió diferent a les seves.
Tot el que ens separa d’ells és això, la religió, la llengua, les costums, la vestimenta etc...
La millor manera de respectar les diverses cultures que viuen en un mateix territori és que ens respectem els uns els altres, pero això és molt fàcil dir-ho, perquè hi ha cultures que les dones són maltractades hi això no és pot tolerar de cap manera.
lunes, 8 de diciembre de 2008

Diferencies
Thomas Hobbes
*va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista
*"Homo homini lupus est
*primer tractat modern de filosofia política
*reflexiona sobre l'Origen de la Societat
*l'Home és dolent per Natura

Jean-Jacques Rousseau
*Suïssa, de llengua francesa
*principals filòsofs del segle de les llums
*De tota manera, les seves idees polítiques influïren en la Revolució Francesa
*teories liberals, i en el creixement del nacionalisme
*treballs sobre l'home, la societat i l'educació.
*"El contracte social" va ser causa de la seva expulsió de França
Thomas Hobbes
*va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista
*"Homo homini lupus est
*primer tractat modern de filosofia política
*reflexiona sobre l'Origen de la Societat
*l'Home és dolent per Natura

Jean-Jacques Rousseau
*Suïssa, de llengua francesa
*principals filòsofs del segle de les llums
*De tota manera, les seves idees polítiques influïren en la Revolució Francesa
*teories liberals, i en el creixement del nacionalisme
*treballs sobre l'home, la societat i l'educació.
*"El contracte social" va ser causa de la seva expulsió de França
domingo, 30 de noviembre de 2008
pàg120(Doc1)
titol: trets de l'individualisme
idees principals: un esser es humà quan te un llibertat, i no te que dependencia de ningu, es a dir, que cada esser es lliure dels seus actes i no te que fer cas a ningu sino es per el seu propi profit.
anàlisi:jo crec que aquet fragment de Macpherson tracta sobre la teoria de l'individualisme possesiu. perque ens parla sobre l'esser i ens explica que cada un d'ells es propietat de la seva persona i les seves capaciotats i no deu res a la societat per elles.
en front en el text ens explica els trets de la llibertat per ser esser. En el segon paragrafs ens explica que l'esser es lliure i que no te res a veure amb les accions que fan els altres.
el el tercer paragrafs ens diu que els esser es relacionen amb un interès propi, en profit per ells.
el el quart paragraf ens diu que l'home te capacitat de treball, es a dir que la societat esta constituida per una serie de ralacions mercantils.
martes, 25 de noviembre de 2008
Definicions filosofia 2
Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del mon, es a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: intenta arribar a la realitat en la seva totalitat ,ens porta més enllà dels objectes particulars.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: es el protagonista de l’acció de conèixer, el jo.
Opinió:és un estat de coneixemnet en què el subjecte considera quelcom com a cert, pero no esta segur.
Interés:ens interassa conèixer per resoldre uls problemes, per augmentar el nostre benestar.
Interés emancipador:Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives
Perspectivisme : mantè que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diefrents perspectives, atès que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
Noesi: jo crec, jo penso..
Prejudici: judici que hem adquirit desde petits per cultura, educació, etc.
Ignorància: desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat : afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algù a qui concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència:criteri fonamental. És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Necessari: quelcom que existeix i no pot deixar d’existir ni ser d'una altra manera.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Pragmatisme:identifica el que es cert amb el que es útil.
Coherència:es un criteri logicomatemàtic, que consisteix en comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Virtualitat:Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.
Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del mon, es a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: intenta arribar a la realitat en la seva totalitat ,ens porta més enllà dels objectes particulars.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: es el protagonista de l’acció de conèixer, el jo.
Opinió:és un estat de coneixemnet en què el subjecte considera quelcom com a cert, pero no esta segur.
Interés:ens interassa conèixer per resoldre uls problemes, per augmentar el nostre benestar.
Interés emancipador:Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives
Perspectivisme : mantè que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diefrents perspectives, atès que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
Noesi: jo crec, jo penso..
Prejudici: judici que hem adquirit desde petits per cultura, educació, etc.
Ignorància: desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat : afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algù a qui concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència:criteri fonamental. És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Necessari: quelcom que existeix i no pot deixar d’existir ni ser d'una altra manera.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Pragmatisme:identifica el que es cert amb el que es útil.
Coherència:es un criteri logicomatemàtic, que consisteix en comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Virtualitat:Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.
martes, 18 de noviembre de 2008
2n Trimestre
El virtual es real?
D’una certa manera el virtual pot ser “real’’ i d’una altre manera pot ser no real, es a dir, quan tu et trobes amb una informació a Internet aquesta esta en l’espai virtual però no a tingut perquè ser verificada ni refutada, es a dir, que ningú la verificada i per tant no podem dir que es real ni tampoc que es falsa, en canvi si nosaltres ens fiquem en una pagina especialitzada en la matèria en la que estem interessats a conèixer, probablement aquella informació estigui verificada per una seria de especialitzats en aquella matèria que a tu t’interessa,encara que nosaltres no podem estar el cent per cent segurs de que l’informació i el contingut virtual sigui del tot cert i per tant tot allò virtual no es fiable, cert ni real.
El virtual es real?
D’una certa manera el virtual pot ser “real’’ i d’una altre manera pot ser no real, es a dir, quan tu et trobes amb una informació a Internet aquesta esta en l’espai virtual però no a tingut perquè ser verificada ni refutada, es a dir, que ningú la verificada i per tant no podem dir que es real ni tampoc que es falsa, en canvi si nosaltres ens fiquem en una pagina especialitzada en la matèria en la que estem interessats a conèixer, probablement aquella informació estigui verificada per una seria de especialitzats en aquella matèria que a tu t’interessa,encara que nosaltres no podem estar el cent per cent segurs de que l’informació i el contingut virtual sigui del tot cert i per tant tot allò virtual no es fiable, cert ni real.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)