CRITICA THOMAS MORE

Seguidament us faré una critica sobre l’utopia de Thomas More sembla un món perfecte i feliç, però poc a poc vaig començar a adonar-me d'errors, o no errors, si no de característiques d'aquest país que no em van agradar i que m'han ajudat a convencem a mi mateixa que no m'agradaria viure allà. Crec que el món d'Utopia està molt bé calculat i pretén que tots siguin feliços, en el qual el sofriment, el dolor, l'engany i l'egoisme no existeixen. Però és això mateix el que ens fa viure i el que ens fa créixer. Per una altra part no afirmo que m’agradi l’odi, la mort ni la fam. Ja que en el meu món ideal això no existiria, la qual cosa concorda en alguns aspectes amb Utopia, però el món en que ara i vivim té també coses bones i coses dolentes però que a la llarga es tornen favorables d’alguna manera. En Utopia no hi ha raons per les quals lluitar ni metes a les quals arribar; tot està donat, ningú somia i lluita per aconseguir alguna cosa, ja que si necessiten roba, aliment, o qualsevol cosa que vulguem ens és donada i en realitat preferiria un món com l'actual, però amb un tracte just per a tots,un mon en que cada dia anem superant-nos i millorant en diferents aspectes.
En l’utopia tots posseïen el mateix acte i la mateixa roba, y això ami personalment acabaria avorrint-me ja que el valor que almenys jo li atribueixo a la vida és lluitar, jo visc per lluitar per tot allò que desitjo, i quan hagi aconseguit això, seguiré lluitant per una meta més alta. Però en Utopia jo no tindria una raó per a viure, perquè tot em seria donat.

KANT

Segons Kant el coneixement arriba a partir de l’experiència, encara que tot el coneixement no es fruit d’aquesta, també es pot iniciar mitjançant les impressions i les percepcions que el subjecte capta sobre aquell objecte o cosa que es vol conèixer. Totes aquestes impressions o percepcions que el subjecte capta son unificades i ordenades en el nostre enteniment, mitjançant ell el nostre coneixement esta ordenat. Mitjançant aquest ordre ens trobem amb una forma concreta.
Això es l’anomena’t coneixement a posteriori encara que també i existeix un coneixement a priori en aquest i existeixen un subjecte i un predicat, aquest segon es troba inclòs en el primer. Aquest dos tipus de coneixement es complementen l’un a l’altre ja que el segon també necessita l’experiència i per tant necessita el coneixement a posteriori per adoptar coneixement. Aquet coneixement es troba en la física i les matemàtiques.

ESQUEMA FILOSOFIA KANTIANA

Projecte 5-Thomas Moro

THOMAS MOORE

View more presentations from misterpoper.

HUME

Aquest fragment parla sobre accions humanes i la procedència d’aquestes.
Que es allò que fa que l’home faci una cosa? Que es la font d’inspiració per fer aquella acció?.
Hume primer de tot ens diu que les accions no poden ser racional ja que la raó no inspira a l’home a fer una cosa sinó que ajuda a aquest a fer l’acció.
Si un home desitja una cosa crea l’acció per fer-la, aquí Hume distingeix entre la raó i el gust diu que la primera no promou l’acció ja que són les passions els motors de les accions. Si a un home li fem la pregunta de perquè menja sa ens respondrà que per tenir salut i així seguidament. Totes les persones son mogudes per sentiments i a través d’aquests desitjos fan les accions, per aconseguir-los.