viernes, 29 de mayo de 2009
Obrar conforme a la virtud més perfecta
1. Aristòtil diu que l'ànima de les persones buscar actuar d'una manera perfecte, i aixi poder arribar a una felicitat completa.
2. com ser feliç?
3. En aquet fragment Aristòtil ens diu que el objectiu final que tenen el homes es la felicitat, per tenir una vida completa. La vida de l'home esta plena d'accions, totes aquestes determinatdes per aconsegiur uns fins, aquets son la trabada amb la felicitat. Aquestes accions son guiades per la raó i els sentiments, i actuarà d’una manera o d’una altre depenent dels fins que vulgui aconseguir.
L'home tambè a de fer una recerca dels valors mes exquisits i precissos que ell necessitarà per arribar a la felicitat i mantenir-la. hi ha una relacio entre virtud i felicita ya que per mitjà de les virtuts més perfectes arribarem a la felicitat.
La persona té dignitat i no preu?
1.IDEES:Kant diu que les persones no tenim un preu, sino una dignitat, és a dir, som fins en nosaltres mateixos. Totes les persones tenim una moralitat, i aixó ens fa intercambiables.
2. TÍTOL:Les persones i la dignitat
3. RESUM:kant ens diu que les persones son fins en si mateixes. Ens diuen que tot el que te preu es pot substituir per una altre cosa, però l'èsser no te preu. Kant també ens diu que tenim una sèrie de necessitats amb preu, però un preu comercial, a diferència de nosaltres. Kant defensa la teoria de l’autonomia que diu que cada persona s'autoimposa la seva llei moral ya que tenim un dignitat.
Entrevista la vanguardia-Habermas
Entrevista con Víctor-M. Amela.
Publicada en La Vanguardia (Barcelona), 4 de Noviembre 2003.
Habermas es el filósofo vivo más importante de Alemania y una autoridad mundial en el ámbito del pensamiento. Fue alumno de Theodor Adorno y miembro de la escuela de Francfort. Su obra es respetada y leída en las universidades de todo Occidente. Ha estado en España para recoger el premio Príncipe de Asturias, y también ha conferenciado en el CCCB [Centre de Cultura Contemporània de Barcelona], acogido por Josep Ramoneda, gracias al que accedí a esta charla con Habermas. Un alto privilegio que el filósofo me hizo sentir: “¡Hace 40 años que rechazo entrevistas en mi país!” Gracias... Eso sí, en cuanto comencé a preguntarle sobre aspectos más personales, me atajó: “Mire, no acepto ese tipo de preguntas”. De acuerdo... El libro “Filosofía en una época de Terror” (Taurus) expone sus ideas, junto a las de Derrida.
Tengo 74 años y nací en Düsseldorf (Alemania). Soy sociólogo, politicólogo y filósofo. Estoy casado y tengo tres hijos (dos de ellos catedráticos) y sólo dos nietos. He sido siempre socialdemócrata de izquierdas. No soy pacifista. ¿Creencias religiosas? No hablo de cosas personales. Acabo de recoger el premio Príncipe de Asturias 2003.
Ante un filósofo jamás me resisto a hacer esta loca pregunta: ¿qué sentido tiene la vida?
La filosofía no es ya capaz de dar una respuesta de validez general acerca del sentido de la vida.
¿Y para qué sirve un filósofo, entonces?
Los filósofos no siempre sirven para algo: ¡a veces son útiles, y a veces no lo son!
La humanidad los ha escuchado...
Ser filósofo es como cualquier otra profesión. En este caso, cobras a cambio de mantener viva una tradición importante...
Qué modesto suena eso...
... y si tienes suerte, puedes conseguir escribir algún libro que sea leído por los que no son filósofos. ¡Y eso es ya todo un éxito!
Es su caso: a usted se le lee. ¿Qué le diría ahora a Bush si estuviesen juntos, a solas?
Uf, soy incapaz... ¡Mi imaginación, perdóneme, no da para tanto! Creo que Bush jamás me dejaría entrar por su puerta...
Ha criticado usted su política exterior...
Mire, está usted hablando con alguien que ha sido pronorteamericano toda su vida...
¿Sí? ¿Y actualmente?
Estoy sorprendido, la verdad, por la línea de actuación que la Administración estadounidense ha adoptado hoy en el mundo.
pag 237 La societat i l'estat
IDEES: En el text ens parla sobre com els homes poden arribar a una llibertat, és a dir, a la seva causa final que volen aconseguir.
TITOL:El camí a la llibertat
ANÀLISI:En aquest text ens parlen sobre la llibertat dels homes, on ens diuen que aquesta es la seva causa final, per arribar a aquesta causa final(llibertat) cal imposar-se unes restriccions i portar una vida plena d'accions justes, solidaries i misericordioses. L'home que estima la llibertat per naturales, segueix un lema, aquet diu:'tracte els altres com t'agrada que ells et tractin a tu', és a dir, actua amb els altres d'una manera adequada perque tu siguis tractat per els altres d'una manera respectuosa. Amb tots aquestes pautes les persones podem arribar a una llibertat amb nosaltres mateixos i amb tots els altres.
viernes, 22 de mayo de 2009
sábado, 16 de mayo de 2009
Doc 3 pag 214
Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu que tots els ciutadans tenim que ser aceptats per la societat. Pero en diferencia, tots els discriminats tindrien que ser tractats de una forma diferent dels que no són discriminats per la societat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè tothom a d'atmetre la seva nacionatilitat, i saber les seves arrels i gens.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L'autor acepta totes les cultures pero decideix no mesclar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, ya que les persones que viuen en un lloc, que no és el seu paìs, no poden fer la seva vida com en el seu paìs ya que viuen envoltats d'una altra cultura.
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu que tots els ciutadans tenim que ser aceptats per la societat. Pero en diferencia, tots els discriminats tindrien que ser tractats de una forma diferent dels que no són discriminats per la societat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè tothom a d'atmetre la seva nacionatilitat, i saber les seves arrels i gens.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L'autor acepta totes les cultures pero decideix no mesclar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, ya que les persones que viuen en un lloc, que no és el seu paìs, no poden fer la seva vida com en el seu paìs ya que viuen envoltats d'una altra cultura.
sábado, 9 de mayo de 2009
Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li*Si li puja la nota
injust per els altres companys
Podrà fer la carrera que vulgui
*Si no li puja la nota
No farà la carrera que vol fer i no serà feliç.
l'esforç durant els últims anys no han donat el seu fruit.
*Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
sí que no tenen perquè anar relacionades ja que allò que es just no te perquè ser feliç i a l'inrevès
No farà la carrera que vol fer i no serà feliç.
l'esforç durant els últims anys no han donat el seu fruit.
*Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
sí que no tenen perquè anar relacionades ja que allò que es just no te perquè ser feliç i a l'inrevès
Dilema 2
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que totes les persones que realitzaren aquet treball es quedessin sense feina, i això no seria possible perquè moltes famílies es quedarien sense una font de diners importants per tirar a la seva família endavant, aixì que crec que tindria que seguint treballant en la tala d'arbres.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, però cal que tothom es proposi contamina menys perquè el resultat es noti en un futur pròxim
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això donaria pobresa al territori, i com a consecuencia d'aquesta migracions a les grans ciutats i per tant me aturs i marginacions...
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
translladant les fabriques a un lloc determinat.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tots tres.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que continues la tala perquè beneficia a les famílies que s’alimenten d'això.
No, perquè això donaria pobresa al territori, i com a consecuencia d'aquesta migracions a les grans ciutats i per tant me aturs i marginacions...
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
translladant les fabriques a un lloc determinat.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tots tres.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que continues la tala perquè beneficia a les famílies que s’alimenten d'això.
I un representant de l´ètica dialògica?
Diria que cnviessin de treball que no contamines tant la terra.
Què és millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?
Des de el meu punt de vista crec que aquesta afirmació pot variar segons els ideals i pensaments de cada persona. Jo crec que en certa manera no hi ha ningú en que en la seva vida tot sigui dolent i sense satisfacció ja la vida sempre dona alguna cosa bona, així que no hi ha gairebé ningú que si del tot insatisfet.
Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber res, jo crec que aquet no pot ser del tot feliç perquè no sap res i per tant no t cap riquesa ni motivació.
en definitiva jo crec que es millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que aquet no esta insatisfet d'una manera total sinó parcial perquè no pot resoldre algunes de les seves preguntes que es proposa resoldre.
Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber res, jo crec que aquet no pot ser del tot feliç perquè no sap res i per tant no t cap riquesa ni motivació.
en definitiva jo crec que es millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que aquet no esta insatisfet d'una manera total sinó parcial perquè no pot resoldre algunes de les seves preguntes que es proposa resoldre.
Definicions Tema 10
Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)