CRITICA THOMAS MORE

Seguidament us faré una critica sobre l’utopia de Thomas More sembla un món perfecte i feliç, però poc a poc vaig començar a adonar-me d'errors, o no errors, si no de característiques d'aquest país que no em van agradar i que m'han ajudat a convencem a mi mateixa que no m'agradaria viure allà. Crec que el món d'Utopia està molt bé calculat i pretén que tots siguin feliços, en el qual el sofriment, el dolor, l'engany i l'egoisme no existeixen. Però és això mateix el que ens fa viure i el que ens fa créixer. Per una altra part no afirmo que m’agradi l’odi, la mort ni la fam. Ja que en el meu món ideal això no existiria, la qual cosa concorda en alguns aspectes amb Utopia, però el món en que ara i vivim té també coses bones i coses dolentes però que a la llarga es tornen favorables d’alguna manera. En Utopia no hi ha raons per les quals lluitar ni metes a les quals arribar; tot està donat, ningú somia i lluita per aconseguir alguna cosa, ja que si necessiten roba, aliment, o qualsevol cosa que vulguem ens és donada i en realitat preferiria un món com l'actual, però amb un tracte just per a tots,un mon en que cada dia anem superant-nos i millorant en diferents aspectes.
En l’utopia tots posseïen el mateix acte i la mateixa roba, y això ami personalment acabaria avorrint-me ja que el valor que almenys jo li atribueixo a la vida és lluitar, jo visc per lluitar per tot allò que desitjo, i quan hagi aconseguit això, seguiré lluitant per una meta més alta. Però en Utopia jo no tindria una raó per a viure, perquè tot em seria donat.

KANT

Segons Kant el coneixement arriba a partir de l’experiència, encara que tot el coneixement no es fruit d’aquesta, també es pot iniciar mitjançant les impressions i les percepcions que el subjecte capta sobre aquell objecte o cosa que es vol conèixer. Totes aquestes impressions o percepcions que el subjecte capta son unificades i ordenades en el nostre enteniment, mitjançant ell el nostre coneixement esta ordenat. Mitjançant aquest ordre ens trobem amb una forma concreta.
Això es l’anomena’t coneixement a posteriori encara que també i existeix un coneixement a priori en aquest i existeixen un subjecte i un predicat, aquest segon es troba inclòs en el primer. Aquest dos tipus de coneixement es complementen l’un a l’altre ja que el segon també necessita l’experiència i per tant necessita el coneixement a posteriori per adoptar coneixement. Aquet coneixement es troba en la física i les matemàtiques.

ESQUEMA FILOSOFIA KANTIANA

Projecte 5-Thomas Moro

THOMAS MOORE

View more presentations from misterpoper.

HUME

Aquest fragment parla sobre accions humanes i la procedència d’aquestes.
Que es allò que fa que l’home faci una cosa? Que es la font d’inspiració per fer aquella acció?.
Hume primer de tot ens diu que les accions no poden ser racional ja que la raó no inspira a l’home a fer una cosa sinó que ajuda a aquest a fer l’acció.
Si un home desitja una cosa crea l’acció per fer-la, aquí Hume distingeix entre la raó i el gust diu que la primera no promou l’acció ja que són les passions els motors de les accions. Si a un home li fem la pregunta de perquè menja sa ens respondrà que per tenir salut i així seguidament. Totes les persones son mogudes per sentiments i a través d’aquests desitjos fan les accions, per aconseguir-los.

HUME CAUSA-EFECTE

En aquet text Hume ens parla i ens fa qüestions que ens expliquen la relació entre causa- efecte.

Ens posa l'exemple del billar on el moviment de dos boles de billar representa la causa i l'efecte.

Una primera bola anomenada efecte xoca amb una altre i la bola final en moviment i seria la causa. però nosaltres no hi sabem com questes boles generaran moviment per donar la causa a partir de l'efecte, segons Hume aquets fets succeeixen sempre de manera semblant però podrien no fer-ho i per tant ens explica que ni hi podem conèixer-los però els podem entendre amb memòria. També ens diu que els fets depenen de l’experiència.

EL JO EXISTEIX?

Des de el meu punt de vida crec que el jo es quelcom podem estar segurs que i existeix ja que nosaltres mateixos tenim la seguretat i la certesa que existim com esser en si, com a matèria existent que es desenvolupa dia rere dia. Des de el meu punt de vista filosòfic hi estic d'acord amb la teoria de Descartes en verificar l'existència del jo ja que es una cosa pensant, encara que opino que també i estem segurs de la existència de quelcom nosaltres percebem mitjançant el nostres sentits.

Per una altre banda Hume ens afirma l’existència del jo com una cosa canviant, en constant moviment i que no es pot arribar a conèixer a si mateix. Personalment crec que la teoria de Descartes es més creïble.