FILOSOFIA

CRITICA THOMAS MORE

2010-04-24T09:38:00.000-07:00

Seguidament us faré una critica sobre l’utopia de Thomas More sembla un món perfecte i feliç, però poc a poc vaig començar a adonar-me d'errors, o no errors, si no de característiques d'aquest país que no em van agradar i que m'han ajudat a convencem a mi mateixa que no m'agradaria viure allà. Crec que el món d'Utopia està molt bé calculat i pretén que tots siguin feliços, en el qual el sofriment, el dolor, l'engany i l'egoisme no existeixen. Però és això mateix el que ens fa viure i el que ens fa créixer. Per una altra part no afirmo que m’agradi l’odi, la mort ni la fam. Ja que en el meu món ideal això no existiria, la qual cosa concorda en alguns aspectes amb Utopia, però el món en que ara i vivim té també coses bones i coses dolentes però que a la llarga es tornen favorables d’alguna manera. En Utopia no hi ha raons per les quals lluitar ni metes a les quals arribar; tot està donat, ningú somia i lluita per aconseguir alguna cosa, ja que si necessiten roba, aliment, o qualsevol cosa que vulguem ens és donada i en realitat preferiria un món com l'actual, però amb un tracte just per a tots,un mon en que cada dia anem superant-nos i millorant en diferents aspectes.
En l’utopia tots posseïen el mateix acte i la mateixa roba, y això ami personalment acabaria avorrint-me ja que el valor que almenys jo li atribueixo a la vida és lluitar, jo visc per lluitar per tot allò que desitjo, i quan hagi aconseguit això, seguiré lluitant per una meta més alta. Però en Utopia jo no tindria una raó per a viure, perquè tot em seria donat.

KANT

2010-04-21T08:04:00.000-07:00

Segons Kant el coneixement arriba a partir de l’experiència, encara que tot el coneixement no es fruit d’aquesta, també es pot iniciar mitjançant les impressions i les percepcions que el subjecte capta sobre aquell objecte o cosa que es vol conèixer. Totes aquestes impressions o percepcions que el subjecte capta son unificades i ordenades en el nostre enteniment, mitjançant ell el nostre coneixement esta ordenat. Mitjançant aquest ordre ens trobem amb una forma concreta.
Això es l’anomena’t coneixement a posteriori encara que també i existeix un coneixement a priori en aquest i existeixen un subjecte i un predicat, aquest segon es troba inclòs en el primer. Aquest dos tipus de coneixement es complementen l’un a l’altre ja que el segon també necessita l’experiència i per tant necessita el coneixement a posteriori per adoptar coneixement. Aquet coneixement es troba en la física i les matemàtiques.

ESQUEMA FILOSOFIA KANTIANA

2010-04-18T08:47:00.000-07:00

Projecte 5-Thomas Moro

2010-04-16T08:34:00.001-07:00

THOMAS MOORE

View more presentations from misterpoper.

HUME

2010-04-07T08:08:00.000-07:00

Aquest fragment parla sobre accions humanes i la procedència d’aquestes.
Que es allò que fa que l’home faci una cosa? Que es la font d’inspiració per fer aquella acció?.
Hume primer de tot ens diu que les accions no poden ser racional ja que la raó no inspira a l’home a fer una cosa sinó que ajuda a aquest a fer l’acció.
Si un home desitja una cosa crea l’acció per fer-la, aquí Hume distingeix entre la raó i el gust diu que la primera no promou l’acció ja que són les passions els motors de les accions. Si a un home li fem la pregunta de perquè menja sa ens respondrà que per tenir salut i així seguidament. Totes les persones son mogudes per sentiments i a través d’aquests desitjos fan les accions, per aconseguir-los.

HUME CAUSA-EFECTE

2010-03-29T07:15:00.000-07:00

En aquet text Hume ens parla i ens fa qüestions que ens expliquen la relació entre causa- efecte.

Ens posa l'exemple del billar on el moviment de dos boles de billar representa la causa i l'efecte.

Una primera bola anomenada efecte xoca amb una altre i la bola final en moviment i seria la causa. però nosaltres no hi sabem com questes boles generaran moviment per donar la causa a partir de l'efecte, segons Hume aquets fets succeeixen sempre de manera semblant però podrien no fer-ho i per tant ens explica que ni hi podem conèixer-los però els podem entendre amb memòria. També ens diu que els fets depenen de l’experiència.

EL JO EXISTEIX?

2010-03-29T07:12:00.000-07:00

Des de el meu punt de vida crec que el jo es quelcom podem estar segurs que i existeix ja que nosaltres mateixos tenim la seguretat i la certesa que existim com esser en si, com a matèria existent que es desenvolupa dia rere dia. Des de el meu punt de vista filosòfic hi estic d'acord amb la teoria de Descartes en verificar l'existència del jo ja que es una cosa pensant, encara que opino que també i estem segurs de la existència de quelcom nosaltres percebem mitjançant el nostres sentits.

Per una altre banda Hume ens afirma l’existència del jo com una cosa canviant, en constant moviment i que no es pot arribar a conèixer a si mateix. Personalment crec que la teoria de Descartes es més creïble.

Tres Enllaços-Thomas Moore

2010-03-29T07:02:00.000-07:00

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2066

http://corazones.org/santos/tomas_moro.htm

http://translatoruy.wordpress.com/2010/01/26/tomas-moro/

PROJECTE 4- RESUM THOMAS MORE

2010-03-29T06:54:00.000-07:00

Thomas More neix a Londres el 7 de Febrer de 1478 va ser pensador teòleg, polític, humanista i escriptor anglès. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal. Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa. Denuncia la pobresa de bona part de la població, Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres, proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir. Plató tenia un pensament totalment oposat al de Thomas More. En la seva política consisteix en la pau i l'enteniment entre les nacions, que les hores de treball siguin sis hores diàries, i que es promogui l'oci i la formació cultural, cosa molt important; el pluralisme religiós, tolerància, igualtat, llibertat i cultiu del esperit; que el rei no sigui tan absolutista, que la riquesa sigui distribuïda per a evitar la pobresa, i sobretot la consciència abans de res.

EXISTEIX LA REALITAT FORA DE LA MENT INDEPENDENTMENT DEL FET QUE JO LA PENSI?

2010-02-21T09:40:00.000-08:00

Des de el meu punt de vista crec que la realitat per un banda ja és presenta tal i com es i que aquesta no la podem qüestionar i per tant no la podem pensar perque aquesta es així i no hi podem fer res mes amb ella ja que ja hem arribat al final de la qüestió i aquesta ja hi es resolta. Per una altre part i esta la veritat qüestionable aquella encara no verificada que pot ser pensada i per tant arriba a la certesa de aquella qüestio. És a dir, hi han dos tipus de realitats, la que pot ser pensada i per tant es la qüestionda i l'altra veritat que es la que ja i trobem verificada, aquesta verificada a partir de la recerca i d'investigació prèvia. Per arribar a la resposta final cal seguir unes pautes de recerca que ens ajudaran a arribar al fi, la veritat, la llei, la qüestió verificada creada en llei.

TEXT DESCARTES

2010-02-11T09:07:00.000-08:00

En aquet text Descartes ens parla sobre el seu mètode cartesià, ens explica que cal l'intuició i la deducció i desprès ens exposa les seves idees i les seves regles, aquestes són: l'evidencia mitjançant la cual agafem les idees clares i distintes, l'anàlisi en el qual observem las parts que hi ha, la síntesi on ordenem del mès simple al mès complex i la revisió i enumeració on arribem a la inexistència del dubte. Ens parla sobre la lògica, aquesta cercada a partir d'aquets tres passos, aquest ens guien cap a la veritat. El dubte metòdic es el mètode mitjançant el qual Descartes i vol arribar a la veritat però hi han diferents coses que ens porten cap el dubte els sentits, aquets hi ha vegades que ens engañen, la impossibilitat de estar vivint en un somni i el dubte de les veritat matemàtiques. Finalment una qüestió es verificada com a certa si ja no i temin mes dubtes sobre ella.

TEXT DESCARTES 4

2010-02-11T06:45:00.000-08:00

Aquet texts ens parla sobre la recerca de la veritat i de les fases que hi han per arribar a aquesta. Aquesta es vol trobar quan tenim un dubte que ens porta a l'evidencia. Descartes diu que podem arribar a la veritat a partir dels sentits, encara que aquests ens poden mentir algun cop. Afirma que allò que ens a mentit no ho podem afirmar mai com a vertader.

Descartes dubta i critica d'allò que i ha estat afirmat com a vertader ja que diu que l'únic que existeix es el jo perquè aquest es l'únic que no es pot dubtar.

FILOSOFIA DESCARTES

2010-02-10T09:59:00.000-08:00

* Esquema de Descartes

PROJECTE3. THOMAS MORE

2010-02-09T12:56:00.000-08:00

En aquets projecte hem centraré en l'influencia que va tenir plató sobre Thomas More. En l'Utpia i trobem que plató i te un pensament oposat al de Thomas, More afirma la bondat e innocència connaturals a l'home i que les causes de quelcom negatiu i te dues causes: la primera la propietat privada, aquesta afirmada per Jacques Roseeu mes tard i per una altra banda la guerra.

Thomas More fa una critica a la divisió de la societat, aquesta critica es veu reflectia a la ciutat estamental de plató. Els models actuals de societat son un clar reflex de la filosofia de More, aquesta reflectida per la situació històrica en aquell moment. L'influecia més importat que va tenir More en la seva filosofia va ser Plató, a continuació i podreu veure una comparació entre la República de Plató i l'Utopia de Thoma More. Aquestes dos és troben en forma de diàleg e intenten crear una forma de govern mès favorable per la societat.

La República i L'Utopia

GOVERN

El regim de govern en els dos diàlegs es aristocràtic.

EDUCACIÓ

Per plató i MOre l'educació es primordial. Plató parla de l'educació exclusivament per la classe superior i en canvi More és preocupa per tots els estaments de la societat.

COMUNITAT DE BENS
En l'Utopia tots i tenen terres però no i existeix la propietat privada. I plató defensa l'absència de la propietat privada.

FAMILIA MONOGÀMICA
Per a More el matrimoni es fonamental i el divorci és utilitzat en casos extrems, l'adulteri és condemnat a mort.

LA JUSTÍCIA
la justícia per a MOre es el be de tots els habitants i persones que i viuen en la ciutat.
Per els dos filòsofs la justícia esta vinculada per un equilibri entre les classes.
Plató afirma que les lleis han de ser poques, clares i conegudes per tots els ciutadans.

LA CONCEPCIÓ DEL HOME
Trobem una distància entre els dos pensadors.Per a Plató la naturalesa marca les diferències entre els homes. Uns neixen per filosofar i uns altres per treballar, en canvi, More considera que tots els homes son iguals per naturalesa i tots neixen per filosofar en cara que a aquesta la virtud no tots i arriben a ella.

PODEM DEMOSTRAR L'EXISTÈNCIA DE DÈU?

2010-02-08T06:54:00.000-08:00

L'existència de Dèu avui dia i encara, es un misteri sense resoldre, des de l'antiguitat milions de persones i filòsofs intenten resoldre aquesta qüestió que encara esta sense resoldre, Aquests filòsofs, ens intenten convèncer de la seva existència com ara St.Tomàs, St.Anselm o d'atres que la denegen com kant.

Aquelles persones que hi creuen en Dèu afirmen que és una força que sents en l'ànima que et dona confiança i t'ajuda al dia a dia, aquesta força es l'anomenada fe cristiana, i aquestes persones s'hi senten protegides. Des de fa molt de temps es diu que Dèu va ser el creador de l'univers.

Sota la meva opinió jo crec que Déu es una de les altres explicacions que tenim els essers humans per resoldre el misteri de com va se creat el món, en l'àmbit de la teologia i trobem la explicació en forma de Dèu i en canvi en l'àmbit de la ciència y trobem l'explicació a traves del big bang.

LA CARTA A MENECEU

2010-01-08T08:08:00.000-08:00

En la carta de Epicur a Meneceu un dels temes més importants es la recerca de la felicitat, ens explica que el camí per poder arribar-hi a aquesta felicitat es la filosofia.

En la carta a Meneceu d'una certa manera som invitats a ser practicants de la filosofia i a meditar per arribari al bé màxim, ens explica que tot esser pot filosofar, on no importa l'edat per ser feliç i amb aquesta podem arribar a ser esser plens i complerts. Pero per arribar-hi a aquesta felicitat necessitem ser savis.

En aquesta carta també ens relacionen la felicitat amb la mort, ens explica que quan nosaltres som la mort no hi es però quan nosaltres no hi som la mort si que hi es, aquesta cal que sigui esperada sense cap mena de por.

Ens defineix la vida amb felicitat, aquella vida sense cap pertorbació o amb plaers, encara que a vegades creu que el dolor es millor que els plaers, per fe una bona elecció entre el bé i el mal cal que les persones tinguin seny, aquestes amb seny i que seleccionen les millors accions son les persones virtuoses.

La gran conclusió la trobem en la metàfora del menjar en la que ens expliquen que per ser feliç no és necessita viure molt sinó que el temps viscut no importa, el que importa vertaderament es viure una vida plena i al màxim.

AMB QUI ESTAS D'ACORD?

2009-12-30T10:19:00.000-08:00

Aristòtil no opina com plató, aquet afirma que no existeixen dos mons sinó que en un mateix i trobem les coses i les idees. Aquet afirma que les coses estan formades per matèria i per una forma i que aquestes dos mai es podem separar.

Per una altre part plató ens afirma l'existència de dos mons, un el món sensible i l'altre el mon intel·ligible el qual es el món de la realitat en si mateixa com la idea de bellesa, es un món ideal , perfecte, immortal i etern i l'altre món es el mon sensible, aquet un copia del món intel·ligible on es troben les coses belles del mon i aquetes son conegudes mitjançant l'experiència. Per plató es el mateix recorda que conèixer ja que en aquetes dos i trobem idees innates.

Jo estic d'acord amb Aristòtil ja que no crec pas amb l'existència de dos mon diferent i opinò que les idees van conjuntament amb les coses ja que si les coses no i anessin unides d'unes idees aquestes no i serien conegudes.

TEXT ARISTÒTIL

2009-12-30T06:59:00.000-08:00

En aquet texts ens parla sobre la virtut. Segons Aristòtil la virtut és adquirida per nosaltres voluntàriament i aquesta es veu desenvolupada mitjançant l'esforç del coneixement, de l'ensenyament i de tots els actes bons amb els que nosaltres obrem. Aquesta és veu augmentada amb l'acció de bons actes. Ens parla del punt mitjà entre dos extrems, ens diu que la persona que és troba en el punt mitja de l'excés i el defecte serà la mes virtuosa de totes les persones. Gracies a aquet punt intermedi i podem i podem diferenciar els dos extrems.

Qui va ser abans l'ou o la gallina?

2009-12-01T03:55:00.000-08:00

Aquesta qüestió es una de les mes difícils de respondre, perquè mitjançant el meu pensament no arribo a la desposta final i sempre arribo a la mateixa conclusió, perquè hi hagi un gallina es necessari l’ou, però aquet ou te que ser posat per una gallina. Des de el meu punt de vista que aquesta qüestió es pot resoldre en un àmbit mes científic, però fins ara aquesta qüestió no te resposta encara en l’àmbit científic, i tenen moltes qüestions però cap sense resoldre. Igual que la meva lògica no arriba mes enllà d’aquesta relació que i hi ha entre l’ou i la gallina i crec que aquesta qüestió mai estarà resposta si no es amb molts estudis científics que demostrin aquesta hipòtesis.

Projecte 2- Thomas More

2009-11-30T06:42:00.000-08:00

Esdeveniments durant la vida de Thomas More

Fets històrics

1478: creació de la Inquisició castellana.

1480: setge de Rodes per les forces del soldà Mohammad II.

1492: primer viatge de Colom a Amèrica.

1492-1503: papat d'Alexandre VI (Roderic de Borja).

Fets Culturals

1482: s'inicia la construcció del palau de la Generalitat de València.

1482-1498: construcció de la Llotja de València.

1489: Liber elegantiarum, de Joan Esteve.

1499: fundació de la Universitat de València.

Fets Literaris

1478: edició de La Bíblia traduïda al català per Bonifaci Ferrer.

1478-1542: naixement i mort de Joan Boscà.

1480: naixement de Joan Ferrandis d'Herèdia.

1490: edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. Mort de Martí Joan de Galba.

1495: Procés de les olives, de Fenollar, Moreno, Gassull.

1496: Tragèdia de Lancelot, de Mossèn Gras.

1497: edició de Vita Christi, d'Isabel de Villena.

1495: La mort d'Artús, de Malory.

1499: La Celestina, de Fernando de Rojas.

COMENTARI DEL FEDÓ

2009-11-27T08:36:00.000-08:00

És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el Déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò que és pur

En aquet text del Fedó ens parlen sobre els discursos de Sòcrates i cebes. Es un discurs Socràtic que parla sobre la immortalitat de l'ànima i la seva presencia en els essers desprès que aquets moren. Sòcrates ens intenta explicar que l'ànima se les persones mortes es transporta al cos d'un nou esser nascut.L'ànima en tot moment es presonera del nostre cos, es quelcom pura e immutable, en canvi el cos es immutable i visible.
Per tant com que l'ànima es una presó per el cos, les persones nomès son sàvies quan moren i es desvinculen de l'ànima, a partir de la mort coneixen la realitat, ya que no estan vinculades amb la seva presó, l'ànima. Aquesta es traspasa d'un cos a un altre quan mor algú, aixó, no solament es propi de les persones sinó que és propi de tot allò que mor i neix.

Socrates ens fa una reflexió sobre la contrarietat de les coses, diu que totes les coses neixen a partit dels seus contraris i a través del seu diàleg aconsegueix convèncer.

ESQUEMA FEDÓ

2009-11-26T11:58:00.000-08:00

UN PAISATGE DE PARAULES

2009-11-11T13:05:00.000-08:00

1_Naturalesa:Descobriment d'una realitat per a si i de si mateixa. té els seus pròpis ritmes i les seves pròpies lleis.

2_Llei:Preinscripcions que fa l'home per organitzar la societat ,aquestes es deuen per busccar principis regits per l'equilibri, i l'harmonia.

3_tècnica:És l'art de modificar o produir de l'home,per aquest motiu es sotmeten a les lleis dels homes i no en tenen de pròpies.

4_Ciutat:Altre forma de realitat. Es refereix a un espai físic i a un d'abstracte, mena de xarxa on s'uneixen les relacions del humans que hi viuen.

5_Llenguatge,Raò i Pensament:Els sofistes defensaven un intercanvi d'opinions mitjançant un diàleg.

6_Educació:Qüestió de llenguatge realitzada a través de la comunicació entre humans,que incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.

7_Veritat: Lligada al poder. En els sofistes la veritat té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn de les formes de proposició.

L'INTEL·LECTUALISME MORAL

2009-11-11T12:52:00.001-08:00

En aquet text de plató ens parla de la ciència. Ens explica que es una mena de força que regeix en l’interior de cada persona i aquesta no influeix en les maneres d’actuar dels individus.

Diu que la gent normal creu que la ciència no te cap força,és a dir, que no ens domina, ens diu que la ciència es dominada per els sentiments de cada persona. Per això persones actuen segons l’amor,passió o altres virtuts o sentiments que sentim. En el text ens explica que totes les persones sàvies coneixen el bè i es comporten segons el que diu la ciència.

Finalment ens explica que la ciència es una gran font per a l’home ja que a partir d’ella arribem a l’enteniment de totes les qüestions formulades, diu que la ciència es un saber racional i universal que busca les causes.

ANAXIMANDRE

2009-11-11T10:01:00.000-08:00

“D’allà on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.”

En aquet text Anaximandre ens parla del seu principi, és a dir, sobre el que ell creu que es la causa de tot. Ens explica que l’arke de totes les coses per ell es l’ápeiron. Anaximandre diu que el principi de totes les coses es també el final d’aquetes, és a dir, allò que es el principi es el final de l’existència de les coses. També ens parla sobre el temps, es a dir sobre les etapes un passat on es troba el principi de les coses, un present on es troba l’evolució d’aquestes i un futur on esta el final d’existència de les coses.

DEL NO RES NO POT SORGIT RES

2009-11-11T09:45:00.000-08:00

Aquesta afirmació ens vol transmetre que de quelcom on no hi ha res no hi pot sorgir res, és a dir, quelcom no es res no pot sorgir una altra cosa i aquet quelcom no hi pot canviar mai.

El no res no es pensa, és a dir, allò que no existeix no es pensat ni pot ser pensat ja que es una cosa inexistent, en canvi el que es pensat si que es existent perquè d’aquet podem treure conclusions i per tant quelcom existent. Aquesta conclusió es molt semblant el que pensa i deia Parmènides:``que és i que no és no- ésser, és a dir, el que és es i el que no es no es’’.

En conclusió, nosaltres els essers no hi podem treure cap mena de profit del no res, ja que aquet no existeix i per tant no ens proporciona res. En canvi de quelcom existent i podem treure conclusions i profit.

EL MITE DE LA CAVERNA

2009-11-10T09:37:00.000-08:00

Els videojocs es podria comparar amb el mite de la caverna:

En el mite de la caverna trobem uns presoners que estan dins de la caverna, una cova en la que es troben de cara a la paret, sense poder moure’s ni tenir contacte amb el mon exterior,aquets creuen que el seu mon es el real e ignoren l’altre mon real existent.. Aquets serien les persones que juguen al videojoc, ja que son presoners del videojoc, passen una quantitat elevada d’hores asseguts a una cadira vivint una altre realitat fictícia que no es pròpia del mon en el que viuen. Aquets es troben en el mon de les ombres i aparences que es dona a l’interior del mite de la caverna amb els presoners que es troben amagats i que creuen que les ombres i aparences son la realitat.

Tornant al mite de la caverna el presoner alliberat seria la persona que juga al videojoc, ja que aquet desprès d’haver estat tantes hores jugant es creu el mon al qual a estat sotmès i desprès es dona compte de que aquet mon en el que a passat unes ores era un mon d’aparences i no era real, un cop el jugador surt al mon exterior es dona compte de que i existeix un altre mon real fora del mon dels videojocs.

En el mite de la caverna el presoner que a aconseguit ser alliberat i descobreix el be màxim es podria comparar amb el jugador que assumeix que hi ha un mon diferent al videojoc i que aquet mon del videojoc es irreal.

EL MITE DE LA CAVERNA

2009-10-27T12:30:00.000-07:00

Sota el meu punt de vista crec que el mite de la caverna es pot relacionar amb els essers d’avui en dia de la següent manera:

La caverna pot representar diferents aspectes de la societat d’avui en dia:

*Es el marc territorial que ens envolta, es a dir, allà on vivim, on moltes vegades estem limitats en veure les coses tal y com son i estem sotmesos a viure amb a aquet mon del no saber, d’una altre forma la caverna es pot relacionar amb el no saber, els presoners que es queden en la caverna tancats y no volen sortir es podien relacionar amb l’ignorància de no saber que hi ha afora i ser feliços sense per exemple, llum, aigua, igual que els ignorants amb la seva ignorància.

Les cadenes es podien relacionar amb els perjudicis que te la gent i el sol podríem relacionar-lo amb les metes que ens posem a la nostra vida i son aconseguides amb esforç lluita.

EL MITE DE LA CAVERNA

2009-10-27T12:03:00.000-07:00

Plató ens fa una explicació al·legòrica a partir del mite de la caverna. En el mite ens parla sobre el coneixement de l’esser humà i ens expressa dos mons, el món sensible, que es el captat a partir dels sentits i el mon ideal, captat a partir de la raó.

En el mite ens explica la vida de uns presoners, la qual a estat limitada a estar encadenats de cara a la paret des de que van néixer. Des de sota la caverna els presoners podien veure les ombres de las persones que estaven fora, en el mon real. Els presoners creien que les ombres eren la realitat, es a dir que eren reals.

Un presoner aconsegueix fugit i s’adona que existeix un altre món fora la caverna, aquet torna a lliberar els altres però ells no volen perquè creuen que es mentida.

En aquet mite ens compara el essers humans amb els presoners. En el mon sensible es troben les ombres, i en el mon de les idees es troben les coses naturals, la naturalesa, creuen que el sol es l’ideal del bé.

El presoner que escapa i tornà buscar els altres per conscienciar els altres que i existeix un altre món es el filòsofs.

FRAGMENT DEL FEDÓ

2009-10-27T11:26:00.000-07:00

En aquest fragment Sòcrates ens parla de l'ànima i del cos. Segons aquet l'ànima està contaminada per el cos ja que aquesta es la que ens dona el mal. Ens diuen que no tenim que tenir por a la mort i que el filosofar es una preparació per a la mort. Un cop morts podrem conèixer la veritat ja que la nostra ànima és separar del nostre cos i ens desvincularem del món de les aparences i dels lligams sensibles. Ja que com deia Plató vivim en dos mons, un món sensible en el qual es troben les coses i un món intel·ligible en que hi trobem l'ànima, però cal que aquets dos mons és mantinguin en contacte. I un cop arribem a la mort el cos deixarà de ser una carrega per el cos i a partir d'aquí coneixerem tota la veritat.

2009-10-24T04:46:00.000-07:00

Thomas More-Activitat 1- Projecte

2009-10-07T06:13:00.000-07:00

Biografia

Thomas More, (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal.
El 1535 va ser jutjat per ordre del rei Enric VIII, acusat d'alta traïció per no prestar el jurament antipapista davant del sorgiment de l'Església Anglicana ni acceptar l'Acta de Supremacia. Va ser declarat culpable i condemnat, romanent a la presó fins a ser decapitat, el 6 de juliol d'aquell mateix any. El 1935 va ser canonitzat per l'església catòlica i aquesta institució ho considera un sant i un màrtir.
Amb tant sols 14 anys Thomas More ingressà al Canterbury College d'Oxford on estudià doctrina eclesiàstica i oratòria durant dos anys. No obstant això, Thomas More marxà d'Oxford sense graduar-se i entrà a estudiar els fonaments del dret a New Inn de Londres i, posteriorment, en el Lincoln's Inn; institució aquesta última molt lligada al seu pare. Es creu que aprengué francès durant aquesta etapa; idioma necessari tant per al treball diplomàtic com per als tribunals de justícia anglesos
Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

Carrera política

Entrà al Parlament el 1504 i fou elegit jutge i sotsprefecte de Londres al mateix any, destacant-se per la seva imparcialitat i rigor. Amb l'arribada d'Enric VIII d'Anglaterra, protector de l'humanisme i les ciències, More entrà al servei del rei i es convertí en membre del seu consell privat. Finalment Enric VIII el nomenà Lord Canceller el 1529. Amb tot, el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó provocà l'enemistat dels dos. Tot i que Thomas More acceptà que el Parlament declarés a Anna Bolena reina d'Anglaterra, féu una dura crítica a la Llei de Supremacia i defensà el dret de l'Església catòlica a legislar en matèria religiosa a Anglaterra. Thomas More seria tancat a la Torre de Londres i decapitat per alta traïció el dia 6 de juliol de 1535. Thomas More seria canonitzat el 1935 pel Papa Pius XI.

Obra

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa.
•Denuncia la pobresa de bona part de la població.
•Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres.
•Proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:
•És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.
•El treball és obligatori per a tothom.
•L'educació és universal.
•No hi ha propietat privada ni diners.
•Els càrrecs són per elecció.

pagines d'interès:

http://www.youtube.com/watch?v=3pxJX7mBzNE (Thomas More i Enric VIII)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044307

Textos d'heràclit

2009-10-01T11:13:00.001-07:00

En els quatre textos analitzats d’heràclit ens mostra la seva base sobre la filosofia el monisme dinàmic.
En el primer text en parla sobre la raó, ens diu que la raó que existeix es la universal, que és la que no canvia el logos. Però el cúmul de persones no es dona perquè son inexperts sinó perquè estem com adormits.
En el segon texts es parla sobre la lluita dels contraris. Ens parlen de discòrdia i aquesta neix gracies a l’existència de l’harmonia, ja que si alguna d’aquestes no estigues no podria existir l’altre,és a dir, tot existeix a partir dels contraris.
En el quart text ens diu que les aigües no son sempre les mateixes, Heràclit utilitza una metàfora per explicar que som contingents.
Y per últim el cinquè text ens parla sobre l’emonisme dinàmic. Ens diu que el logos esta ple de canvis, que hi ha canvis contínuament (llei dels canvis) i que el savi s’adona d’aquets.

Textos de Parmènides

2009-10-01T10:59:00.001-07:00

En els cinc textos analitzats de Parmènides el filòsofs ens demostra les seves teories sobre les vies de la veritat y el mon de les aparences.
En el primer text ens parla sobre l’esser, diu que aquet es únic i continu, és a dir, no es pot dividir en diferents parts. També ens parla sobre les dues vies de recerca, el camí racional i el camí impracticables, aquet que no es i no pot ser pensat pel simple motiu de que no existeix.
En el segon text ens diu que si pot ser pensat es perquè quelcom existeix, i si fos a l’inrevés, és a dir quelcom no existís allò no podria ser pensar ja que seria un camí impracticable.
En el tercer text ens diu que l’esser es continu i que no es pot tallar perquè sinó es dissoldria i l’esser no pot passar a no ser mai.
En el quart text ens parla sobre la continuïtat de l’esser que sempre torna.
I per últim en el cinquè text ens parlen sobre allò que es pensat es el quelcom existeix i el quelcom que no es pensat es perquè no existeix i per tant no te lògica que sigui pensat.

Història de la filosofia 2n de batxillerat

2009-10-01T10:40:00.000-07:00

Bones Vacances!

2009-05-29T13:13:00.001-07:00

Obrar conforme a la virtud més perfecta

2009-05-29T12:22:00.000-07:00

1. Aristòtil diu que l'ànima de les persones buscar actuar d'una manera perfecte, i aixi poder arribar a una felicitat completa.

2. com ser feliç?

3. En aquet fragment Aristòtil ens diu que el objectiu final que tenen el homes es la felicitat, per tenir una vida completa. La vida de l'home esta plena d'accions, totes aquestes determinatdes per aconsegiur uns fins, aquets son la trabada amb la felicitat. Aquestes accions son guiades per la raó i els sentiments, i actuarà d’una manera o d’una altre depenent dels fins que vulgui aconseguir.
L'home tambè a de fer una recerca dels valors mes exquisits i precissos que ell necessitarà per arribar a la felicitat i mantenir-la. hi ha una relacio entre virtud i felicita ya que per mitjà de les virtuts més perfectes arribarem a la felicitat.

La persona té dignitat i no preu?

2009-05-29T11:46:00.000-07:00

1.IDEES:Kant diu que les persones no tenim un preu, sino una dignitat, és a dir, som fins en nosaltres mateixos. Totes les persones tenim una moralitat, i aixó ens fa intercambiables.

2. TÍTOL:Les persones i la dignitat

3. RESUM:kant ens diu que les persones son fins en si mateixes. Ens diuen que tot el que te preu es pot substituir per una altre cosa, però l'èsser no te preu. Kant també ens diu que tenim una sèrie de necessitats amb preu, però un preu comercial, a diferència de nosaltres. Kant defensa la teoria de l’autonomia que diu que cada persona s'autoimposa la seva llei moral ya que tenim un dignitat.

Entrevista la vanguardia-Habermas

2009-05-29T11:15:00.000-07:00

Entrevista con Víctor-M. Amela.
Publicada en La Vanguardia (Barcelona), 4 de Noviembre 2003.

Habermas es el filósofo vivo más importante de Alemania y una autoridad mundial en el ámbito del pensamiento. Fue alumno de Theodor Adorno y miembro de la escuela de Francfort. Su obra es respetada y leída en las universidades de todo Occidente. Ha estado en España para recoger el premio Príncipe de Asturias, y también ha conferenciado en el CCCB [Centre de Cultura Contemporània de Barcelona], acogido por Josep Ramoneda, gracias al que accedí a esta charla con Habermas. Un alto privilegio que el filósofo me hizo sentir: “¡Hace 40 años que rechazo entrevistas en mi país!” Gracias... Eso sí, en cuanto comencé a preguntarle sobre aspectos más personales, me atajó: “Mire, no acepto ese tipo de preguntas”. De acuerdo... El libro “Filosofía en una época de Terror” (Taurus) expone sus ideas, junto a las de Derrida.

Tengo 74 años y nací en Düsseldorf (Alemania). Soy sociólogo, politicólogo y filósofo. Estoy casado y tengo tres hijos (dos de ellos catedráticos) y sólo dos nietos. He sido siempre socialdemócrata de izquierdas. No soy pacifista. ¿Creencias religiosas? No hablo de cosas personales. Acabo de recoger el premio Príncipe de Asturias 2003.

Ante un filósofo jamás me resisto a hacer esta loca pregunta: ¿qué sentido tiene la vida?
La filosofía no es ya capaz de dar una respuesta de validez general acerca del sentido de la vida.

¿Y para qué sirve un filósofo, entonces?
Los filósofos no siempre sirven para algo: ¡a veces son útiles, y a veces no lo son!

La humanidad los ha escuchado...
Ser filósofo es como cualquier otra profesión. En este caso, cobras a cambio de mantener viva una tradición importante...

Qué modesto suena eso...
... y si tienes suerte, puedes conseguir escribir algún libro que sea leído por los que no son filósofos. ¡Y eso es ya todo un éxito!

Es su caso: a usted se le lee. ¿Qué le diría ahora a Bush si estuviesen juntos, a solas?
Uf, soy incapaz... ¡Mi imaginación, perdóneme, no da para tanto! Creo que Bush jamás me dejaría entrar por su puerta...

Ha criticado usted su política exterior...
Mire, está usted hablando con alguien que ha sido pronorteamericano toda su vida...

¿Sí? ¿Y actualmente?
Estoy sorprendido, la verdad, por la línea de actuación que la Administración estadounidense ha adoptado hoy en el mundo.

pag 237 La societat i l'estat

2009-05-29T10:49:00.000-07:00

IDEES: En el text ens parla sobre com els homes poden arribar a una llibertat, és a dir, a la seva causa final que volen aconseguir.
TITOL:El camí a la llibertat
ANÀLISI:En aquest text ens parlen sobre la llibertat dels homes, on ens diuen que aquesta es la seva causa final, per arribar a aquesta causa final(llibertat) cal imposar-se unes restriccions i portar una vida plena d'accions justes, solidaries i misericordioses. L'home que estima la llibertat per naturales, segueix un lema, aquet diu:'tracte els altres com t'agrada que ells et tractin a tu', és a dir, actua amb els altres d'una manera adequada perque tu siguis tractat per els altres d'una manera respectuosa. Amb tots aquestes pautes les persones podem arribar a una llibertat amb nosaltres mateixos i amb tots els altres.

T.13 - Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

2009-05-22T07:22:00.001-07:00

Diapositivas Criiis Filo

View more OpenOffice presentations from Alexandra Valtueña.

Doc 3 pag 214

2009-05-16T08:48:00.000-07:00

Ciutadania democràtica

De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu que tots els ciutadans tenim que ser aceptats per la societat. Pero en diferencia, tots els discriminats tindrien que ser tractats de una forma diferent dels que no són discriminats per la societat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
perquè tothom a d'atmetre la seva nacionatilitat, i saber les seves arrels i gens.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L'autor acepta totes les cultures pero decideix no mesclar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, ya que les persones que viuen en un lloc, que no és el seu paìs, no poden fer la seva vida com en el seu paìs ya que viuen envoltats d'una altra cultura.

Dilema 3

2009-05-09T01:40:00.000-07:00

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li
*Si li puja la nota

injust per els altres companys

Podrà fer la carrera que vulgui

*Si no li puja la nota
No farà la carrera que vol fer i no serà feliç.
l'esforç durant els últims anys no han donat el seu fruit.
*Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
sí que no tenen perquè anar relacionades ja que allò que es just no te perquè ser feliç i a l'inrevès

Dilema 2

2009-05-09T01:26:00.000-07:00

1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No, perquè per poder millorar el futur de la humanitat caldria que totes les persones que realitzaren aquet treball es quedessin sense feina, i això no seria possible perquè moltes famílies es quedarien sense una font de diners importants per tirar a la seva família endavant, aixì que crec que tindria que seguint treballant en la tala d'arbres.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí, però cal que tothom es proposi contamina menys perquè el resultat es noti en un futur pròxim

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això donaria pobresa al territori, i com a consecuencia d'aquesta migracions a les grans ciutats i per tant me aturs i marginacions...
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
translladant les fabriques a un lloc determinat.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
De tots tres.
6. Què hi diria un utilitarista?
Que continues la tala perquè beneficia a les famílies que s’alimenten d'això.

I un representant de l´ètica dialògica?

Diria que cnviessin de treball que no contamines tant la terra.

Què és millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

2009-05-09T01:09:00.000-07:00

Des de el meu punt de vista crec que aquesta afirmació pot variar segons els ideals i pensaments de cada persona. Jo crec que en certa manera no hi ha ningú en que en la seva vida tot sigui dolent i sense satisfacció ja la vida sempre dona alguna cosa bona, així que no hi ha gairebé ningú que si del tot insatisfet.
Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber res, jo crec que aquet no pot ser del tot feliç perquè no sap res i per tant no t cap riquesa ni motivació.
en definitiva jo crec que es millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que aquet no esta insatisfet d'una manera total sinó parcial perquè no pot resoldre algunes de les seves preguntes que es proposa resoldre.

Definicions Tema 10

2009-05-09T00:50:00.000-07:00

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa?

2009-04-13T12:19:00.000-07:00

Des de el meu punt de vista jo crec que les persones tenim un enorme coneixement del que es el be i del que es el mal, aquesta a estat l’educació donada per el nostres pares i per l’escola des de que erem ben petits, però cada individu te uns ideals e idees diferents a la dels altres.
Per això tots els individus de la nostra societat tenim la total i plena llibertat d’actuar i obrar de dues maneres, malament o be, tal i com els nostres pares o professors ens han enseñat durant la nostra existència , cadascun d’aquets actes o decisions son personals, és a dir, decisions preses per a cada persona.
Si un individu es capaç d’obrar malament sobre un altre , aquet sempre serà responsable de les conseqüències que tindre el seu acte , aquet cas es donarà en venjança o replica per alguna cosa o acte d’algun que no a agradat a la persona que obra malament.
Per tant jo crec que una persona si que pot obrar malament sent consencuent d’aquet acte, es a dir, sent responsable que esta obrant malament cara els altres, encara que moralment no sigui correcte hi han situacions que es donen sent conscients del mal que estem fent, es el cas dels terroristes ells saben el mal que estan fent pero continuen.

Definicions tema9

2009-03-04T13:28:00.000-08:00

Temperament: és el conjunt de sentiments i passsions que resulten difícils de controlar.
Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l´absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: afirma que hi ha una llei que regeix l´univers.
Det. econòmic: exemple de det. reduccionista que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produits per una causa.
Autonòmia moral: afirma que el subjecteés dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defnsa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions alemenys no pitjor del que és ara.

2009-03-04T13:22:00.000-08:00

Como en un mar eterno quiero ser yo libre amor,
para que cuando cante llegar a tu corazón,
para que cuando estés solo poder oírme,
como si se tratara de sirena oírme…
Siente la llama de la libertá
y no tengas miedo para volar.
Abre tu corazón extraño y miéntete a diario,
miente y di que no me quieres,
miente y di que no me quieres,
miéntete como haces siempre, miéntete…
Siente la flor de la alegría puesta en tu corazón,
yo la riego to los días y le pregunto la razón,
todavía quiero que vengas porque te guardo mi amor...
Siéntete como la flor de la alegría puesta en tu corazón,
yo la riego to los días y le pregunto la razón,
todavía quiero que vuelvas porque te guardo mi amor,
porque te guardo mi amor..
Como en un mar eterno quiero ser yo libre amor,
para que cuando cante llegar a tu corazón,
para que cuando estés solo poder oírme,
como si se tratara de sirena oírme…
Siente la llama de la libertá y no tengas miedo para volar.
Abre tu corazón extraño y miéntete a diario,
miente y di que no me quieres,
miente y di que no me quieres,
miéntete como haces siempre, miéntete...

L´ésser humà està condemant a ser lliure?

2009-03-04T13:10:00.000-08:00

Sota el meu punt de vista jo crec que l’èsser humà te una certa llibertat en la seva vida, un cop neix, el nadó no hi te cap llibertat, però a mesura que ens anem fent grans la nostra llibertat creix amb nosaltres, aquesta llibertat es relativa, perquè hi ha unes lleis que ens prohibeixen fer uns certs actes.
Tota la nostra pròpia vida es una tria, en tots els moments de la nostra vida estem trien inclòs quan no hi triem, és a dir, l´ésser humà és lliure però no plenament ni totalment, ja que hi ha uns factors en la nostra vida que no ens deixen ser lliures del tot.

La nostra llibertat s´acabaria si ens fiquessin en la presó, ja que estariem sotmesos a unes normes i no podriem decidir dels nostres actes per nosaltres mateixos.

Apunts de sartre

2009-03-04T12:59:00.000-08:00

És un dels màxims exponents del existencialisme.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

Creus en el destí?

2009-03-01T13:18:00.000-08:00

Jo crec que tots el esser humans que formen part de la societat tenim un destì,

crec que cada persona quan neix ja te un destì, per ell, personalitzat.
Sota el meu punt de vista, jo crec en el destì com el camì que ens guia la vida,

el que ens porta cap a un futur,cap a la vida i el mon que ens toca viure a cadascun.
Pero si mirem el destì desde un altre punt de vista penso que el nostre propi destí

som nosaltres mateixos, ja que nosaltres som els particips dels nostres actes dia a

dia i minut a minut.

Exemples de fal·làcies

2009-02-23T07:50:00.000-08:00

PREGUNTES COMPLEXES

En la Nostra vida quotidiana es donen moltes situacions on utilitzem preguntes complexes, com per exemple:
- Mare encara no has acabat de fer el dinar?
- Per tant es veritat que la mare fa el dinar

ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Nosaltres estem en el nostre dret de creure en Deu perquè ningú no a demostrat que no existeix.

ARGUMENT CIRCULAR

si algú diu que la raó que el foc es perillós , que crema, que fa mal. Aixó seria un argument circula, dones diferents raons que signifiquen el mateix.

ARGUMENT AD HOMINEM

Papa, com ens pots dir que tenim que estudiar si tu es el primer que vas deixar d'estudiar els catorze anys?

ARGUMENT D'AUTORITAT

Molts dels anuncis que surten per televisió son clars exemples d'argument d'autoritat ja que en el seu final la gran quantitat de les vegades ens diuen testat científicament, recomanat per nou de cada deu odontòlegs.

ARGUMENT AD BACULUM

En els anuncis de televisió tambè ens trobem amb clars exemples d'argument ad baculum, fent reflexió els joves sobre les droges, les begudes.

ARGUMENT AD POPULUM

En els anuncis de televisió també ens trobem amb l'aparició de joves que tracten de convèncer a unes altres que si compren aquell producte estaran tan espectaculars i tan maques com elles.

ARGUMENT DE FALSA CAUSA

En molts anuncis ens fan referencia a productes que tenen un efecte i aquets productes estan en uns altres i no tenen aquet efecte. Com per en les begudes pel crexemen.

Doc 2(Pag 139)

2009-02-23T07:42:00.000-08:00

1_Rousseau ens parla d’un home que viu rodellat de simbols,en un univers simbòlic, i que sense ell no i setia capaç de sobre viure.

2_Els simbols en la nostra vida

3_Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. Creu que l´home que medita és depravat. A més,diu que l´home viu en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. Cassier ens compara aquesta cultura amb una gran xarxa on els fils que la formen son aquests mites, religions, llenguatge etc. Creu que a mesura que l´home va avançant aquesta xarxa es va desenvolupant. Cassier creu que l´activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la realitat física. Finalment Cassirer diu que necessitem dels símbols i formes lingüístiques per poder conèixer. Però tot això simplement és artificial, és a dir creat per l´home.

FAL·LÀCIES

2009-02-20T08:58:00.000-08:00

* Preguntes complexes:
Es tracta de quan algú fa una pregunta que pressuposa una mica que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar

* Argument ad ignorantiam
Consisteix en afirmar la veritat d'una proposició només perquè no s'ha provat la seva falsedat o bé per afirmar la seva falsedat per no haver-se pogut provar com a veritable.

* Argument circular
preguntar el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament .

* Argument Ad hominem
Desacreditar una font d'evidències fins i tot abans de considerar l'evidència mateixa.

* Argument d´autoritat
Utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible

* Argument Ad baculum
S'empra la força o la intimidació en lloc de la raó i de l'argumentació (bales en lloc d'urnes, poder en lloc de persuasió, votacions en lloc d'experimentació).

*Argument ad poulum
Juga amb els sentiments populars, o es diu als oïdors el que aquests volen escoltar. (Conegut també com Fal·làcia del mal ús de la democràcia.)

*Argument ex populo
Defensar un determinat argument al·legant que tot el món està d'acord amb ell.

* Falsa causa
Raonar que alguna cosa és la causa d'alguna altra cosa senzillament perquè la primera és anterior en el temps.

Definicions tema 6

2009-01-07T02:44:00.000-08:00

• Individu: ésser complet, subjecte.

• Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res per elles a la societat.

• Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

• Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres

• Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.

• Pacte social (Rosseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

• Antropologia social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.

• Socialització primària: és la que té l´objectiu d´introduir el subjecte en la sociedad i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

• Cultura: és el conjunt d´artefactes, ideals, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

• Subcultura: és un matís dins la cultura i no la posen en qüestió

• Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

• Nous moviments socials: moviments sorgits a partir de les TIC ecologistes, feministes, etc. Es reuneixen gràcies a Internet.

• Civilització (Huntington): és el nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

• Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura. Té una falta de comprensió i radicalització del sentiment de cohesió.

• Xenofòbia: és l´odi envers els estrangers.

• Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

• Racisme: actitud que manifesta la preservació de les cultures i no barrejar-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país.

• Relativisme cultural: actitud cultural que proposa que cada cultura té els seus valors i han de ser respectats i que no podem intervenir.

• Universalisme:diàleg que descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals, i defensa que ha d´ haver uns mínims morals en els quals estiguem d´acord.

Diferents cultures en un mateix territori

2009-01-07T02:28:00.000-08:00

Tots els éssers convivim en una societat en la que i trobem múltiples cultures, per poder conviure totes juntes tenim que saber respectar-nos els uns els altres.
Cal que els éssers que convivim en el nostre país els respectem i els ajudem a capficar-se en la nostra cultura, i ells que venen d’afora cal que estiguin preparats per rebre costums i religió diferent a les seves.
Tot el que ens separa d’ells és això, la religió, la llengua, les costums, la vestimenta etc...
La millor manera de respectar les diverses cultures que viuen en un mateix territori és que ens respectem els uns els altres, pero això és molt fàcil dir-ho, perquè hi ha cultures que les dones són maltractades hi això no és pot tolerar de cap manera.

L'antropologia cultural

2009-01-07T01:42:00.000-08:00

2008-12-08T02:59:00.000-08:00

Diferencies

Thomas Hobbes

*va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista
*"Homo homini lupus est
*primer tractat modern de filosofia política
*reflexiona sobre l'Origen de la Societat
*l'Home és dolent per Natura

Jean-Jacques Rousseau

*Suïssa, de llengua francesa
*principals filòsofs del segle de les llums
*De tota manera, les seves idees polítiques influïren en la Revolució Francesa
*teories liberals, i en el creixement del nacionalisme
*treballs sobre l'home, la societat i l'educació.
*"El contracte social" va ser causa de la seva expulsió de França

2008-11-30T09:46:00.000-08:00

pàg120(Doc1)

titol: trets de l'individualisme

idees principals: un esser es humà quan te un llibertat, i no te que dependencia de ningu, es a dir, que cada esser es lliure dels seus actes i no te que fer cas a ningu sino es per el seu propi profit.

anàlisi:jo crec que aquet fragment de Macpherson tracta sobre la teoria de l'individualisme possesiu. perque ens parla sobre l'esser i ens explica que cada un d'ells es propietat de la seva persona i les seves capaciotats i no deu res a la societat per elles.

en front en el text ens explica els trets de la llibertat per ser esser. En el segon paragrafs ens explica que l'esser es lliure i que no te res a veure amb les accions que fan els altres.

el el tercer paragrafs ens diu que els esser es relacionen amb un interès propi, en profit per ells.

el el quart paragraf ens diu que l'home te capacitat de treball, es a dir que la societat esta constituida per una serie de ralacions mercantils.

2008-11-25T05:19:00.000-08:00

Definicions filosofia 2

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del mon, es a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: intenta arribar a la realitat en la seva totalitat ,ens porta més enllà dels objectes particulars.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: es el protagonista de l’acció de conèixer, el jo.
Opinió:és un estat de coneixemnet en què el subjecte considera quelcom com a cert, pero no esta segur.
Interés:ens interassa conèixer per resoldre uls problemes, per augmentar el nostre benestar.
Interés emancipador:Alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives
Perspectivisme : mantè que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diefrents perspectives, atès que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
Noesi: jo crec, jo penso..
Prejudici: judici que hem adquirit desde petits per cultura, educació, etc.
Ignorància: desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat : afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algù a qui concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència:criteri fonamental. És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
Necessari: quelcom que existeix i no pot deixar d’existir ni ser d'una altra manera.
Contingent: quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot haver estat.
Consens: acord en el que ambdues parts estan disposades a cedir i acceptar opinions de l'atre interlocutor.
Pragmatisme:identifica el que es cert amb el que es útil.
Coherència:es un criteri logicomatemàtic, que consisteix en comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts
Adequació: teoria de la veritat que defensa que un enunciat és verdader si el que diem s'adopta a la realitat .
Virtualitat:Conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic , productes de ficció o fantasia, etc.

2008-11-18T11:39:00.000-08:00

2n Trimestre

El virtual es real?

D’una certa manera el virtual pot ser “real’’ i d’una altre manera pot ser no real, es a dir, quan tu et trobes amb una informació a Internet aquesta esta en l’espai virtual però no a tingut perquè ser verificada ni refutada, es a dir, que ningú la verificada i per tant no podem dir que es real ni tampoc que es falsa, en canvi si nosaltres ens fiquem en una pagina especialitzada en la matèria en la que estem interessats a conèixer, probablement aquella informació estigui verificada per una seria de especialitzats en aquella matèria que a tu t’interessa,encara que nosaltres no podem estar el cent per cent segurs de que l’informació i el contingut virtual sigui del tot cert i per tant tot allò virtual no es fiable, cert ni real.

2008-11-12T12:02:00.000-08:00

Pag 40 (Doc5)

Títol:Hi ha realitat?
Idees principals: aquet text ens parla sobre la realitat.
L’autor es Jose Ortega i Gasset i parla sobre les diferents realitats de les persones sobre l’univers.
Comentari: Jo crec que aquet text es basa en el mètode del perspectivisme, lla que l’autor ens relata l’historia de uns homes i ens explica els dos punts de vista que te cada un d’aquets.
El perspectivisme ens diu que hi ha tantes realitats com persones, cultures,es a dir, cada persona te el seu punt de vista sobre la seva realitat i aquesta varia segons la seva religió, cultura i les característiques o virtuts d’aquesta persona.
Així dons podem relacionar el relatat de Jose Ortega amb el perspectivisme lla que aquet ens diu que cada persona te diferents formes de veure les coses i en el text ens explica les dos diferents formes de veure les coses dels dos homes.

2008-11-12T11:28:00.000-08:00

pag 43-doc4

titol: diferencies sobre els conceptes
idees principals: en aquet text ens parla de la veritat, realitat i concordança.
ens diu que la veritat es allo que es cert, i a la vegada allò que es cert si te una semblança an lo que anuncia,concorda.
comentari: aquet text a estat escrist per heidegger ens parla sopbra la verita, la concordança i sobre la realitat. aquì ens compara les semblances que hi ha amb aquests tres temes tractas en el text filosofic de Heidegger

2008-11-11T13:14:00.000-08:00

Conclusions de la Filosofia

La filosofia va sorgir fa molts anys,encara practicada pels filosofs. És una ciència que es fa inumerables preguntes, no totes aquestes amb una resposta definitiva. La filosofia vol trobar la resposta final i ultima a aquesta pregunta, aquestes són sobre la vida, l'existència de l'èsser humá, la creació de l'univers ( qui ho va fer ), i moltes preguntes més sobre l'existència de l'èsser humá.

Un cop fas filosofia tens molts més dubtes que avans d'averla fet, i et preguntes el perquè de moltes coses, la majoria d'aquestes respostes no son fiables , ja que no són verificades per exemple la creació de l'univers, moltes persones creuen en la teoria del Big Bang i unes altres creuen en el que dicta la seva religió.

2008-11-11T11:36:00.000-08:00

Aqui podeu veure el meu esquema, ja se que no es veu gaire bé, pero no he trobat cap manera de poder publicar-ho amb una millor qualitat.

2008-11-11T11:31:00.000-08:00

( Pàg 31, nº1 )

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

La saviesa consisteix en saber, és la saviesa acumulada amb els estudis, pas de la vida, del temps, etc..

a) Un científic, premi nobel de la seva especialitat.
Penso que no es savi, ja que només esta especialitzat en un tema en concret.

b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
Jo creec, que aquesta persona sap algunes coses de la vida, però només té coneixements sobre els fets que li han pasat, no en totes les matèries.

c) Una artista, reconegut pels millors crítics del món.
Jo penso que no es savi, perquè un artista té coneixements sobre una cosa concreta.

d) Una persona que ha estudiat tres carreres en les millors qualificacions.
Jo crec que no es savi, perquè només sap d’aquestes tres carreres.

e) Una persona feliç.
Jo penso que si que es savi, perquè per mi tot aquell que ha trobat la felicitat es un savi.

( Pàg 30, Doc 12 )

- Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
Té una possibilitat de dissoldre la vida contemporània, es fa preguntes fàcils y senzilles de respondre.

- Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moment de soledat.

-Que es soledat?
-Quan pots dir que realment estàs sol?
-Realment existeix la soledat?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
Córrer veloç a la solució dels problemes urgents quotidians. Fuig de si mateix;fa transcorre la vida sobre la superfície de si mateix.

( Pàg 21, Doc 4 )

Què tenen en comú els diversos passos del mètode hipoteticodeductiu? Indica en quins predomina la inducció i en quins la deducció.

* Llei: És un enunciat verificat, el qual ha passat a ser llei.
* Teoria: Són enunciats verificats dels quals podem deduir les lleis.

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de Hooke

La llei de Hooke indica que quan un sòlid està sotmès a una força de tracció externa, es deforma. Per estabilitzar aquesta deformació, s'equilibren les forces internes del sòlid amb les externes.

Definicions de Ciutadania.

-Ciutadà: persona que forma part de la societat amb uns drets i deures.

-Política: sistema de govern a l´hora de governar.

-Individualisme: teoria que diu que va abans l’individu que la societat i Defensa la llibertat.

-Democràcia: sistema polític on el poder rau en el poble.

-Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.

-Tirania: poder d’una persona que pren decisions sobre el poble però sense el poble.

-Socialisme: política que lluita pels ciutadans i el benestar social. La societat és anterior a l´individu i defensa la igualtat.

-Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada, ex: educació...

-Justícia : valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca.Poder: autoritat que mana, domina i influeix sobre la gent.

-Amòmic: que no respecta la llei.

2008-11-01T08:06:00.000-07:00

( Pàgina 21 )

Document 4.

- Que tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Teoria: Pot ser verdadera o falsa.
Llei: És una teoria verdadera, verificada, certa.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen:
Teoria, un arbre, i les lleis que la formen són les branques i el tronc.

Definicions de l’examen

- Saber ordinari: És el saber comú que és funda en “l’experiència de la vida quotidiana”.
- Saber científic: Al contrari del saber ordinari aquest busca el perquè de les coses, aquest no es diferència del saber filosòfic, solament es diferència perquè la científica aplica les matemàtiques i l’experimentació.
- Saber filosòfic: Conjunt de perspectives ( preguntes ) a les quals els pensadors volen donar una resposta que sigui digna i es pugui argumentar de manera crítica i rigorosa ( grans enigmes dels éssers humans ).
- Ciència: Té uns enunciats científics no només ha de formar part d’un saber rigorós, sinó que han de poder verificar-ne o falsar-ne. S’entén l’experiència com experimentació i s’aplica la matemàtica. És per l’estudi de la realitat.
- Mètode: Una manera d’actuar prèviament planificada, ordenada, i orientada a la consecució d’un fi. ( S’utilitza a la ciència ).
- Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins el sistema.
- Inducció Incompleta: Sèrie de demostracions individuals, que no inclouen una totalitat dels casos possibles, per tant la solució no serà totalment certa sinó probable ( mètode que pateix d’uns casos singulars que no són tots per elaborar i arribar a lleis generals ).
- Hipòtesis: Enunciat encara no verificat. Si es confirmat passa a ser llei.
- Llei: És un enunciat verificat el qual passa a ser llei.
- Teoria: Enunciats universals dels quals podem deduir les lleis.
- Falsació: Una hipòtesis es refutada o falsa quan en el món no recordem amb fets deduïts la hipòtesis.
- Comprensió: Captar-ne el sentit als fets. L’explicació facilita la comprensió.
- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar. La veritat del cosmos.
- Empiricoracional: Mètode que considera que sentits i entreteniments són el mateix.
- Empirisme: Separa les dos fonts de coneixement, experiència i raó i dona més importància en l’experiència.
- Transandental: Mètode que no vol conèixer.
- Lloc de llenguatge: Formes d’utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
- Lermeneutica no normativa: És aquella que no passa normes a la comprensió.
- Ortologia: Filosofia teòrica que estudia l’ésser.

Podem arribar a conèixer?

En dir que tu coneix-se una cosa o ésser es dir que tu estàs plenament segur de les actuacions i funcionament d’aquests éssers o coses.
Jo crec que a una persona la pots arribar a conèixer però no del tot, ni d’una manera certa.
Cada persona té unes formes diferents d’actuar i tu no pots conèixer tots els actes i formes que tindrà aquella persona a cada moment de la seva vida, per tant no pots dir que la coneixes.
En canvi a un objecte, si que el pots conèixer plenament, pots conèixer, pots conèixer el seu funcionament, el color que té...